FATSIA JAPONICA

varietat “Variegata”


Nom comú: aràlia del Japó, fàtsia, aràlia, figuereta
Sinònim: Aralia japonica
Família: araliàcies (Araliaceae)
Origen: el sud del Japó 
Etimologia: el nom del gènere, Fatsia, deriva de l’antic japonès, fatsi, que vol dir “vuit”, i es refereix als 8 lòbuls que tenen les fulles (poden tenir 7, 8 o 9). L’epítet geogràfic japonica, ens indica l’origen de l’espècie. 
Descripció: es tracta d’un arbust, de ràpid creixement plantat directament al sòl, que pot arribar als 5 metres d’altura, perennifoli, amb les branquetes, fulles i inflorescències joves densament tomentoses, i després completament glabres. Les fulles són simples, palmatilobulades, llargament peciolades, 10-30 centímetres, amb el limbe quasi orbicular, amb 7-9, habitualment 8, lòbuls estretament ovats el·líptics, amb el marge serrat o amb dents arrodonides i d’un bonic verd lluent. Les inflorescències són panícules terminals d’umbel·les, l’eix primari de 30-40 centímetres i els peduncles de 10-15 centímetres, suporten umbel·les de 3-4 centímetres de diàmetre, amb nombroses flors. Aquestes flors, hermafrodites, de color blanc verdós, tenen el calze pràcticament sencer i 5 pètals ovalats. El fruit és una drupa globosa, verd al principi i negre brillant durant la maduració, amb llavors una mica comprimides lateralment. Atenció: aquesta planta és tòxica, en totes les seves parts, per ingestió, i fins i tot, només el contacte pot provocar irritació o dermatitis a les persones de pell sensible. 
Hàbitat: és una planta clarament d’ombra i suporta malament les temperatures extremes, només suportarà gelades esporàdiques i molt suaus, així que les grans calors li senten malament. És molt important que el sòl estigui ben drenat, encara que si el drenatge és molt ràpid i no manté una certa humitat, va perdent les fulles. És recomanable un sòl ric en matèria orgànica i que mantingui una lleugera humitat. La poda només és recomanable per controlar-ne el creixement. La millor època és el ple hivern si la poda és severa. Si només és de manteniment, la podem fer a la primavera. El reg serà regular per mantenir certa humitat al substrat. Si està plantada en testos, requerirà molta més aigua, ja que s’evapora molt més. A l’hivern podem reduir molt la freqüència. Podem adobar-la amb adob líquid o granular, per a plantes verdes, seguint sempre les directrius del fabricant, no siguin que ens passem. La plaga més comuna és la cotxinilla i de vegades els àcars. Pot aparèixer algun fong que provoqui que la planta es podreixi. En realitat és una planta forta, de fàcil cultiu i resistent a molts llocs, per exemple al litoral mediterrani.
Reproducció: per llavors prèviament remullades. A l’estiu per esqueix a l’hivernacle o sota plàstic. Existeixen certes varietats com la Variegata amb les fulles tacades de blanc o crema. 
Utilitats: planta elegant per a plantar en grups a llocs on imperi l’ombra, o sense sol directe. La trobem molt sovint a l’entrada de les cases de pisos. També s’utilitza molt, plantada a l’ombra, en testos i jardineres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s