LOBELIA LAXIFLORA

Nom comú: lobèlia, lobèlia de Sierra Madre 
Família: lobeliàcies (Lobeliaceae)
Origen: Mèxic i Amèrica central
Etimologia: el nom del gènere, Lobelia, atorgat en honor del botànic belga Matthias de Lobel (1538-1616). L’epítet llatí laxiflora, significa “amb flors laxes”. 
Descripció: planta herbàcia o subarbustiva, perenne, sempre que no suporti gelades de -5 °C, quan perd la part aèria. Mesura de 20 centímetres a 2 metres. La tija és erecta o ascendent, moltes vegades penjant; a dalt de color verd i a baix de color cafè o morat; sense pèls. Fulles simples, ovades, lanceolades o linears de 3-11 centímetres de llarg per 0,3-3 centímetres d’ample, d’àpex agut, o obtús a la part inferior de la planta, amb marges finament serrats. Floració a la primavera i a l’estiu. Les flors són solitàries, axil·lars, tubulars, mesuren 2,7-4,8 centímetres de llarg, amb els lòbuls del calze estretament triangulars i la corol·la de color vermell, taronja o groc, i amb el llavi superior amb dos lòbuls i l’inferior amb 3. Fruits dehiscents que presenten llavors el·líptiques, de 0,6 mil·límetres de llarg, de color cafè clar i dèbils línies longitudinals. 
Hàbitat: requereix exposició a ple sol, com més hores, millor. Viu a zones amb una certa humitat. Presenta una bona resistència a les gelades (zona USDA 8, fins a -12 °C) però perd les fulles a -5 °C. És indiferent al tipus de sòl, sigui silici o calcari, però ben drenat. El pH no és limitant. Una vegada ben instal·lada, té una gran resistència a la sequera ja que suporta llargues temporades sense aigua, cosa que no vol dir que si la reguem, pot créixer molt més. També agrairà un adobat amb matèria orgànica. A l’estiu recomanen 1 o 2 regs per setmana, aturant sense problemes el reg a la tardor. Les úniques feines que requereix aquesta planta, és la poda de formació, a l’hivern, coincidint amb la parada vegetativa. Aquesta poda pot ser severa, ja que el creixement de la lobèlia és ràpid i compensarà la poda amb escreix. És una planta molt rústica i ben adaptada al clima mediterrani. No acostuma a patir plagues, però temen l’excés d’humitat. 
Reproducció: es multipliquen per divisió de mata a principis de primavera. 
Utilitats: la seva arrel presenta utilitats medicinals, és expectorant i antiasmàtica. És una planta atractiva i molt interessant per als jardins de baix manteniment, donant un toc de color pràcticament sense manteniment. També és molt adient per a jardins a la vora del mar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s