IMPATIENS HAWKERI

Nom comú: balsamina de Nova Guinea, alegria guineana
Família: balsaminàcies (Balsaminaceae) 
Origen: Nova Guinea 
Etimologia: El nom del gènere, Impatiens, significa en llatí “impaciència”, al·ludint a la dehiscència elàstica de les càpsules, que quan maduren, exploten, llançant les llavors a uns quants metres. Hawkeri, epítet en honor del tinent Hawker, que va ser el primer a recollir-la en 1884 a Nova Guinea. Aquesta espècie és la font de nombrosos híbrids de l’alegria guineana. 
Descripció: espècie herbàcia que mesura uns 30 centímetres d’altura per 40 centímetres de diàmetre, de tiges carnoses, germana de l’alegria de la casa. Presenta un aspecte frondós, amb atractives fulles verdes bronzejades o vermelloses. Es pot utilitzar com a planta d’exterior o d’interior. S’acostuma a tractar com a planta anual, ja que les rebutgen cada any per causa de no suportar el fred. Floreix des de la primavera a la tardor. Disposem d’una àmplia varietat de colors a les flors.
Hàbitat: espècie que s’ha de conrear en lloc lluminós però no suporta el sol directe de les hores centrals del dia. Són molt sensibles al fred, a partir de 12 ºC, i les utilitzem com a flor de temporada. El sòl ha de ser ric en matèria orgànica. Regs freqüents però sense entollar-la , intentant no mullar la planta, ja que és perjudicial. Durant l’època vegetativa és convenient adobar-les, amb adob mineral dissolt a l’aigua, cada 15 dies. Per estimular que es ramifiquin, les plantes joves s’han de despuntar. Problemes: si la temperatura és freda, les fulles cauen. Si les reguem en excés, les tiges es podreixen. Si l’ambient és sec, s’hi afavoreix l’aparició de pugons i mosca blanca. 
Reproducció: es multipliquen per llavors a la primavera i triguen a germinar uns 10 dies. També les podem multiplicar per esqueixos aprofitant el pinçament de les plantes joves. 
Utilitats: és una planta de gran valor ornamental, amb una diversitat de colors impressionant. S’utilitza al jardí formant platabandes molt acolorides, també plantades en testos i jardineres. Llàstima que sigui tan sensible al fred. En cas de mantenir-la a l’interior, és bo col·locar-la en un plat sobre pedres mullades, el contacte constant amb l’aigua la podriria, i a un lloc lluminós sense que li doni directament el sol.