ACHILLEA MILLEFOLIUM


Nom comú: milfulles, herba de tall, camamilla vera, flor de ploma, herba de les ferides
Família: asteràcies (Asteraceae
Origen: Àsia i zona mediterrània d’Europa 
EtimologiaAchillea, nom genèric, nominat en honor d’Aquil·les, més específicament, prové de la guerra de Troia, on Aquil·les va guarir molts soldats utilitzant el poder que té la milfulles per aturar les hemorràgies. Millefollium, epítet llatí, que vol dir “amb mil fulles”. 
Descripció: és una planta herbàcia, perenne i rizomatosa, d’on surten una o diverses tiges dures, erectes, tomentoses i acanalades. És difícil veure plantes ramificades, sobretot a la part superior. Pot arribar a 60-100 centímetres d’altura. L’arrel, majoritàriament té estolons i rizomes horitzontals. Fulles alternes de fins a 20 centímetres de llarg, bipinnatisectes, de linear oblongues a lanceolades. Les flors són petites i formen inflorescències en forma de corimbe molt dens. No totes les flors són hermafrodites, sinó que van acompanyades d’altres flors unisexuals. El fruit és un aqueni oblong o obovat, comprimit, de 2-3 mil·límetres, de blanc a gris, finament estriat longitudinalment.
Hàbitat: vol exposició a ple sol. Encara que és molt tolerant a tota mena de climes, requereix unes condicions temperades o temperades fredes. Resisteix bé les gelades, fins a -15 °C i pot viure a una altitud de fins a 1.500 metres. De forma natural creix a zones no massa seques i ben drenades, la podem trobar a prats o terrenys cultivats i molt sovint al costat de les carreteres, vessants de muntanya o zones boscoses. S’adapta a qualsevol mena de sòl, siguin àcids o bàsics, calcaris o secs, sempre que estiguin ben drenats, ja que no resisteix l’entollament. Així doncs, preferirà sòls sorrencs i frescos abans que argilosos o compactes. És molt tolerant a la sequera. Creix bé a sòls pobres. El reg serà moderat, ja que és una planta acostumada a la sequera, així que és millor fer-li regs freqüents amb poca aigua que especiats i amb molta aigua, ja que no suportaria l’entollament d’aigua. De fet no requereix adobament, és una planta assilvestrada, però sempre agrairà un adob orgànic a la sortida de l’hivern i al començament de la floració. Hem de podar-la severament a finals d’hivern, per renovar la planta i que floreixi amb més quantitat i qualitat. 
Reproducció: per llavors o per partició de mata. Existeixen moltes varietats de diferents colors.
Utilitats: l’Achillea té propietats medicinals, fet conegut des de la prehistòria, i avui en dia es continua utilitzant. Les seves propietats són: antiinflamatòries, cicatritzants, hemostàtiques, antisèptiques i tonificants, totes elles per guarir les ferides. És una planta no apta per al consum en dones embarassades. Es conrea en jardineria per la seva floració diversa i atractiva.

colors, per formar platabandes. També és interessant saber que és una planta que alimenta depredadors de pugons i mosca blanca, ajudant a l’hort i jardí a deslliurar-se d’aquestes plagues.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s