STEPHANOTIS FLORIBUNDA


Nom comú: llessamí de Madagascar, flor de cera, flor de noces de Hawaii
Família: asclepiadàcies  (Asclepiadaceae
Origen: Madagascar
Etimologia: el nom genèric, Stephanotis deriva del grec stephanos, “corona” i otis, “orella”, en suposada referència, segons alguns, a l’aspecte tubular de la base de la flor que presenta certa similitud amb el canal de l’oïda. Per altres, al·ludiria a la corona d’orelles que formen els pètals, i finalment hi ha qui diu que és per la corona d’estams de les flors. Floribunda, epítet llatí que vol dir “produeix moltes flors”. 
Descripció: planta llenyosa enfiladissa, amb fulles perennes, coriàcies, lluents i oposades, que podria arribar als 20 metres de longitud. La floració comença a la primavera i es manté fins a finals de l’estiu. Les flors són grans, pedunculades, que es reuneixen en raïms axil·lars. La corol·la és tubular, eixamplada a l’àpex i oberta en 5 lòbuls. Aquestes flors són abundants, blanques i molt aromàtiques. 
Hàbitat: només pot resistir el sol de primera hora del dia. Ha de viure a l’interior o a un hivernacle. La seva temperatura ideal són els 18 °C, no pot ser inferior als 10 °C, ni superar els 30 °C. Podria viure a l’exterior als llocs on mai hi ha gelades. El sòl ha de tenir aquesta barreja; meitat de terra de bruc, ¼ de fems i ¼ de turba. Sobretot ha de tenir un bon drenatge, atenció amb els plats amb aigua sota la planta. És molt exigent amb la humitat, si viu a l’interior s’ha de polvoritzar sovint o tenir-la en un plat sobre pedres mullades. Els regs seran freqüents. La calefacció de casa és molt perjudicial, tant perquè que asseca l’ambient com per les altes temperatures. Aquesta planta requereix un període de descans anual a la tardor i l’hivern perquè després floreixi abundantment. La col·locarem a una habitació lluminosa sense calefacció, fresca, amb poc reg i gens d’adob. En cas contrari, florirà poc o gens. La podarem a principis de primavera, tallant-ne les tiges excessivament llargues o pinçant-ne els brots. Possibles problemes: les fulles grogues indiquen falta de llum; les fulles inferiors descolorides, falta d’adob o excés de cal a l’aigua de reg; si cauen els capolls és perquè l’hem canviat de lloc, ja que una vegada apareixen els primers capolls no ho hem de fer. Les plagues més habituals són els pugons, els àcars i les cotxinilles.
Reproducció: la seva multiplicació es fa per murgó de les branques més flexibles a la primavera. Utilitats: planta de conreu no massa fàcil, però compensa la seva extraordinària bellesa. Acostumen a fer amb aquest llessamí rams de núvia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s