PLATYCODON GRANDIFLORUS


Nom comú: campaneta xinesa, en anglès li diuen flor baló, ja que les poncelles s’inflen molt abans d’obrir-se 
Família: campanulàcies (Campanulaceae
Origen: nord-est d’Àsia. 
EtimologiaPlaticodon, nom del gènere, prové de dues paraules gregues, platikos, “ampla” i odon, “dent”, fent referència a les seves fulles dentades. L’epítet específic grandiflorum, no té gaires problemes, del llatí, “de flors grans”. 
Descripció: planta perenne herbàcia, amb tiges que es ramifiquen als extrems formant una mata compacta que pot assolir uns 50 centímetres d’altura. Les fulles són dentades, de forma oval i de color verd blavós a l’anvers i verd clar al revers. Floració llarga i abundant, des de finals de la primavera fins als mesos de juliol i agost. Flors simples, hermafrodites, de 5 pètals, que les podem trobar de color blanc, violeta, blau o rosa. 
Hàbitat: planta d’exterior ubicada amb exposició directa al sol que suporta mitja ombra, sempre que tingui, això sí, més sol que ombra. L’ideal seria que no suportés el sol de les hores centrals del dia. Resisteix gelades esporàdiques i de baixa intensitat. El sòl ha de ser ben drenat, i és bona una barreja de terra de jardí amb 1/4 de sorra i 1/4 de torba. La plantació al sòl directe es fa a la primavera o a la tardor. El reg serà freqüent a l’estiu i més escàs la resta de l’any. Com a norma general, cal deixar assecar una mica el sòl abans de regar-la, 2-3 vegades per setmana a l’estiu i 1-2 vegades la resta de l’any. És important adobar-la a la primavera i a l’estiu, aproximadament cada 3 setmanes, millor amb adobs orgànics líquids, seguint les instruccions del fabricant. És bo treure les flors i fulles marcides per evitar la proliferació de plagues. Les plantes perden la part aèria quan arriba el fred i és moment de tallar les tiges seques a 5 centímetres del sòl. 
Reproducció: per llavors a la primavera, sembrant-les directament en petits testos, que germinaran en 2-3 setmanes. També, si la planta troba el lloc adient, és habitual l’autosembrat. No recomanen la partició de mata, ja que les arrels són fràgils. 
Utilitats: espècie molt interessant pel fàcil cultiu i sobretot per la llarga i abundantíssima floració. Les podem plantar tant al sòl, formant taques de color, com en testos o jardineres. És interessant saber la bona capacitat que té com a flor tallada en gerros o centres amb aigua.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s