Nom comú: sensitiva, vergonyosa o dormilega.
Família: mimosàcies (Mimosaceae)
Origen: Amèrica tropical
Etimologia: el nom del gènere Mimosa ve del llatí ‘mimus’, que vol dir “mims”, perquè els folíols es contrauen quan els toquem. L’epítet llatí pudica, reforça el fet que els folíols es repleguin volent dir “pudorosa, casta”.
Descripció: és una planta herbàcia perenne, cultivada com a anual a casa nostra (si no la fiquem a casa o a un hivernacle), ja que no suporta el fred per sota dels 13 °C. És una planta de ràpid creixement, que pot arribar als 50-100 centímetres d’altura, i les seves arrels són molt desenvolupades. Té les fulles bipinnades, formades per dos parells de pinnes que contenen 15-25 parells de folíols lineals obtusos de color verd i tiges molt primes. Floreix durant l’estiu, amb un bonic color malva rosat i amb la forma d’un petit pompó. La seva principal característica, defensiva contra els predadors, és plegar-se al més mínim fregament. Si, per exemple, un insecte es manté sobre la tija, aquesta cauria. També els folíols es pleguen durant la nit. El fruit és un llegum. Le seves llavors maduren a la tardor, mesuren 0,5 centímetres de diàmetre i són de color marró fosc.
Hàbitat: és una planta de vida curta, uns 5 anys, i no suporta el fred, menys de 12 °C-13 °C, i quan arriba el fred la col·locarem a dins de casa o a un hivernacle. Pot viure a ple sol o a mitja ombra. En el cas que la posem a dins de casa, triarem una habitació molt lluminosa. El reg ha de ser freqüent, especialment durant els mesos càlids. Recomanen de 3 a 4 vegades per setmana quan fa bon temps. A l’hivern, a dins de casa, moderarem els regs, regant-la aproximadament cada 8 dies, ja que la terra es trigarà més a assecar. És molt recomanable adobar-la des de la primavera fins a finals de l’estiu. També a la tardor si a la teva zona no hi ha gelades. Un adob universal és adient o també adobs líquids orgànics, com extracte d’algues o guano. Cal trasplantar-la a un test més gran només comprar-la ja que ha estat conreada a un hivernacle i tindrà el test molt ple d’arrels; per tant haurem d’afegir-hi més substrat universal o torba negra barrejada al 30% amb perlita o similars. És molt resistent a plagues i malalties però pot tenir algun problema com quan les fulles es tornen grogues i cauen per massa fred o per excés de reg. Si és per excés de reg, traurem el cepelló i l’envoltarem amb paper de cuina perquè tregui l’excés d’humitat. Si és pel fred, la col·locarem a prop d’una font de calor o la portarem a un hivernacle. De vegades pot ser atacada per cotxinilles, el millor és treure-les amb els dits. També, i poc freqüent, les flors poden ser atacades pel pugó, caldrà utilitzar en aquest cas un insecticida, millor ecològic. Aquesta planta no la podarem mai.
Reproducció: escampar les llavors sobre torba rossa, prèviament amarada (sense gotejar), barrejada amb perlita, vermiculita o sorra de sílice, per evitar el compactament del substrat i la possible aparició de fongs i algues. És important mantenir el substrat humit durant el procés de germinació i a una temperatura superior als 18 °C. Col·locar el planter a l’ombra i coberta amb film plàstic o una altra coberta transparent. La sensitiva no suporta temperatures per sota dels 14 °C-15 °C. És una planta que germina amb facilitat, trigant uns 7-10 dies amb un alt percentatge.
Utilitats: a la medicina amb herbes, és coneguda pel seu poder sedatiu, i pot anar bé per l’insomni o el nerviosisme. Es pren en infusió de fulles o una part de la planta amb fulles i arrels. També és diürètica, promou la regeneració del teixit nerviós i redueix la menorràgia. Com és lleugerament o potencialment tòxica, el seu ús és desaconsellat en l’embaràs i en període de lactància. Ornamentalment és una planta atractiva que recorda a una falguera que produeix boniques flors a l’estiu. També és divertit tocar la planta i veure com es plega. No ens queda menys remei que conrear-la en test o tractar-la com a planta de temporada.
ARBRES I PALMÀCIES DEL MEDITERRANI 