GREWIA OCCIDENTALIS

Nom comú: grèvia, el nom en anglès és ‘cross-berry’ o ‘four corners’. 
Família: malvàcies (Malvaceae) 
Origen: Sud d’Àfrica, des de Ciutat del Cap, al sud, fins a Moçambic o Zimbawe al nord. 
Etimologia: el nom del gènere, Grewia, està dedicat al botànic Nehemiah Grew (1641-1712). Occidentalis, epítet llatí per diferenciar-la de les plantes del gènere d’origen asiàtic.
Descripció: Arbust perennifoli, amb aspecte de mata de fins a 3 metres d’altura. És de ràpid creixement. Fulles alternes, de color verd fosc, lluents, forma el·líptica i amb el marge serrat, de vegades lleugerament peludes. Generalment estan col·locades en un pla mirant cap a la llum. Les seves atractives flors tenen forma d’estel amb pètals de color púrpura, rosa lavanda o lila. Floreixen a l’estiu i després produeixen fruits amb 4 lòbuls, per això el seu nom en anglès “four corners”. Els fruits, lluents, de color marró vermellós romanen a l’arbust per llargs períodes i serveixen d’aliment per als ocells. 
Hàbitat: pot viure tant en exposició a ple sol, mitja ombra o ombra. Poden suportar gelades de certa intensitat (alguns diuen que suporten fins a -12 °C). Requereix un sòl, més aviat sorrenc, de jardí ben drenat (si cal, afegir-hi sorra) i ric en matèria orgànica. Per aquesta raó agrairan un adobat anual a finals de l’hivern a base de fems o compost. Resisteixen la sequera i per tant regarem moderadament esperant que el sòl estigui sec per tornar a regar-lo. No requereix poda, senzillament eliminar branques en mal estat o seques o també per controlar el seu creixement. La grèvia és resistent a les malalties i plagues típiques, encara que de vegades pot ser atacada per algunes erugues. Globalment el podem considerar un arbust rústic, adaptable i de fàcil cultiu. 
Reproducció: per llavors, sembrades a la primavera, millor recollides si han passat per l’estómac de micos i babuïns que recollides directament de la planta, ja que els inhibidors químics són anul·lats pels àcids gàstrics fent una mena d’escarificació. 
Utilitats: la seva fusta s’utilitza per a fabricar arcs i eixos de llança. A certes àrees el fruit s’utilitza per a fer cervesa, a d’altres el fruit, ric en sucre, el dessequen per menjar-lo després amb llet. Aquest arbust té un paper important en la medicina tradicional. L’escorça bullida s’utilitza per a curar ferides. Es creia que l’escorça, utilitzada com a xampú, evitava que els cabells es tornessin blancs. Les parts de la planta es van utilitzar en el tractament de la impotència, l’esterilitat i l’extracte d’arrels per facilitar-ne el part. Planta de bon valor ornamental, utilitzada per formar pantalles, com exemplars aïllats o al costat de murs o edificacions, ja que les seves arrels no són agressives.