YUCCA ALOIFOLIA

Varietat Variegata

Nom comú: iuca, iucca
Família: agavàcies (Agavaceae) 
Origen: Mèxic, EUA, les Antilles 
EtimologiaYucca, nom genèric, anomenat així per error, durant els primers enviaments de la planta, ja que els indis deien ‘yuca’ a la planta Manihot suculenta. Aoloifolia, epítet llatí que significa “com les fulles de l’àloe”. 
Descripció: són plantes de capçal erecte que arriben als 7-8 metres plantades a terra i que no passen d’un metre quan les plantem en un test. El tronc pot ser únic o ramificat. Les fulles apareixen a la fi de la planta (quan són joves surten arran de terra i després van caient), són rígides i dures, de color verd clar, fosc o variegat, segons la varietat, d’uns 50-70 centímetres de llarg i acabades en una punta espinosa molt agressiva. Produeixen atractives panícules de flors blanques molt grans a l’extrem superior de la tija. Floreixen a l’estiu i part de la tardor. Fruits, baies en raïm, secs o carnosos, negres, d’uns 10 centímetres. 
Hàbitat: demanen exposició a ple sol, encara que pot suportar una mitja ombra lleugera (un mínim de 3 hores directes de sol al dia). Li agrada els climes càlids però pot resistir gelades de fins a -5 °C. El sòl ideal per a aquestes plantes seria una barreja, a parts iguals, d’humus de fulles, sorra de sílice i torba, però poden prosperar a sòls pobres, calcaris i sorrencs, fins i tot salins, suportant perfectament la contaminació. Pràcticament poden viure sense manteniment. Aquesta planta la regarem de forma moderada a la primavera i a l’estiu, esperant que el sòl estigui sec per tornar a regar i anar reduint aquests regs a mesura que baixen les temperatures; a l’hivern no la regarem. Atenció a l’excés d’humitat. És una planta bastant resistent a la sequera i per zones costaneres. Es pot adobar amb adob mineral cada 15 dies a la primavera i l’estiu. Són plantes molt residents a les plagues i malalties. No requereix poda, però tallarem la tija floral una vegada s’hagi marcit. És una planta molt dura i resistent, els conreus que expliquem fan que la planta creixi més ràpida i amb millor aspecte, però en realitat viu sola.
Reproducció: la millor manera per multiplicar aquesta planta, és aprofitar els fillols o rebrots que apareixen a la base de la planta mare. 
Utilitats: planta molt atractiva en floració i que viu pràcticament sense manteniment, però no oblidem que la punxa final de cada fulla és molt agressiva i pot fer mal de veritat. Per aquesta raó és ideal per plantar a les rocalles, soles o en grups, i lluny de les zones de pas. Ideal per a jardins sostenibles, fins i tot xeròfits. Poden viure a un bon test però no creixen molt.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s