PETUNIA HYBRIDA


Nom comú: petúnia 
Família: solanàcies (Solanaceae)
Origen: la Petunia hybrida compren totes les formes hortícoles habitualment conreades que deriven de la Petunia violacea del Brasil i la Petunia nictaginiflora de l’Argentina. 
EtimologiaPetunia: el nom del gènere, prové de la seva semblança a la planta del tabac, el qual era anomenat petum. L’epítet hybrida, ens indica que aquestes plantes ornamentals són el resultat de diverses hibridacions d’espècies de petúnies diferents. 
Descripció: la petúnia és una planta herbàcia tractada com a planta anual de temporada. La seva altura oscil·la entre els 30-60 centímetres. Les fulles poden estar disposades de forma oposada o alterna, allargades o arrodonides i de marge sencer. Estan recobertes d’una vellositat una mica enganxosa. La seva època de floració és la primavera i l’estiu. Les flors tenen forma de trompeta, molt pedunculades, i la planta les dona amb molta abundància Podem trobars flors dobles o senzilles, determinades o indeterminades, ondulades o llises. Els colors disponibles són molt variats, blanc, rosa, violeta, blau, vermell i combinacions d’aquests colors. És la planta ornamental més conreada segons les estadístiques. 
Hàbitat: la petúnia requereix un mínim de 6 hores de sol directe. Habitualment les petúnies aguanten l’hivern, fins i tot les gelades fortes, però les plantes velles floreixen pitjor, això i el seu mal aspecte, fa que es renovin cada any. El sòl haurà de ser ben drenat i ha de ser ric en nutrients. Al moment de plantar-les, posarem una bona quantitat d’humus de fulles i un adob ric en N-P-K. El reg serà pràcticament diari a la primavera i l’estiu sense mullar les plantes i les fulles i mai en hores de sol. Anar renovant l’adob en època de floració. També hem d’anar retirant les flors marcides. Hem de podar les plantes fins a la meitat després de la primera floració, ja que les tiges es fan llargues i la planta perd el bon aspecte. En dues setmanes tornaran a créixer frondoses i a florir tant com abans. És atacada per diverses plagues i malalties, de vegades es podreix la tija a causa d’una combinació de fongs i és de difícil tractament. També es poden podrir les arrels, el sòl ha de ser ben drenant i també potser reguem en excés. Les fulles poden engroguir per la mateixa raó. Com a plagues, les més habituals són: el pugó, els àcars, els nematodes Meloidogyne, caragols i llimacs, i les xinxes de l’hort. 
Reproducció: per llavors a finals de l’hivern o començament de la primavera en caixes protegides sota vidre o plàstic. Podem barrejar les llavors amb sorra per aconseguir una millor distribució. És important que el primer reg contingui un fungicida i una vegada nascuda la planta, regar amb molta cura (esprai molt fi, una xeringa o qualsevol sistema que no danyi la planta), ja que acabada de nàixer és molt feble, es doblega amb facilitat i mor. 
Utilitats: a l’Amèrica central, la utilitzen en infusió per calmar els nervis i l’ansietat barrejant fulles i pètals. Com ja hem dit és la planta ornamental més conreada, podem fer bordures, grups de color a la gespa, parterres, o plantar-les en testos o jardineres. Color i alegria assegurats.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s