CASTANEA SATIVA

Nom comú: castanyer, arbre de castanya o castanyer mediterrani. 
Família: fagàcies (Fagaceae) 
Origen: voltants del Mediterrani. Àsia menor, Europa meridional i Àfrica del nord. Comú al nord –est de Catalunya. 
Etimologia: Castanea, prové del llatí castanea, i aquest deriva del grec kastanon, que fa referència a un poble: Thessalie. Sativa, epítet llatí que significa cultiu. 
Descripció: és un arbre de gran volum, de capçal estès, d’entre 20-35 metres d’altura, i amb un tronc buit a la vellesa, que pot passar de dos metres de diàmetre. Pot viure de 500 a 600 anys. L’escorça és llisa i d’un marró clar fins als 15-20 anys, després s’enfosqueix i s’esquerda longitudinalment. És una planta monoica, amb fulles caduques de limbe llarg, 16-28 centímetres i 5-9 centímetres d’ample, de color verd fosc a l’anvers i més clar al revers. Són oblong lanceolades, simples, profundament dentades, agudes, sense pèls, i amb textura coriàcia. Nervadura pennada (simètrica) marcada. La tonalitat de les fulles a la tardor és groga. Floreix als mesos de juny i juliol. Flors masculines i femenines separades al mateix arbre, Les femenines es troben en grup a la base dels aments masculins. El fruit és una càpsula espinosa i arrodonida que fa entre 5 i 11 centímetres de diàmetre i conté 2-5 llavors (castanyes). Aquestes són planes per una cara i convexes per l’altre. Estan recobertes d’una pell vermellosa, brillant per fora i vellut a la part interna. Les recol·lecten a la tardor. Pol·linització anemòfila i també entomòfila. 
Hàbitat: acostuma a créixer entre els 0 i els 1.200 metres d’altitud formant bosquets. Necessita llum o semiombra i aigua a principis de la tardor. El sòl ha de ser profund, àcid, no suporta la calç, terrenys entollats o argilosos. El seu clima és submediterrani, és a dir, més fresc i plujós que els de la terra baixa. No aguanta ni les grans calors ni les fortes glaçades, ni les fortes sequeres estivals. Té una gran capacitat de rebrotar des de la base, encara que siguin talats. Calculen uns 20,6 milions de peus a Catalunya, distribuïts sobretot a la Selva i a Osona. També al Maresme, al Vallès i a les muntanyes de Prades. De les plagues i malalties que pateix el castanyer, la de la tinta, produïda per un fong és la pitjor, ja que ha matat milions de peus a tot el món. 
Reproducció: fàcilment per llavors. 
Utilitats: la fusta del castanyer és de gran qualitat, dura i resistent, apta per a bigues, i postes. També amb la seva fusta, fan bótes, mobles, i mànecs d’eines. En zones planes i obertes les castanyes són de més qualitat, mentre que a vessants inclinats i boscos, la fusta és de més qualitat. Ja sabem de la tradició de menjar castanyes passades pel foc per Tots Sants, i encara que són energètiques i bon comestible, són bastant indigestes. Ornamentalment és un arbre atractiu que proporciona una ombra de qualitat.