BACOPA CORDATA


Nom comú: bacopa, bramia o sutera. 
SinònimSutera cordata 
Família: escrofulariàcies  (Scrophulariaceae) 
Origen: Sud-àfrica 
EtimologiaBacopa, nom utilitzat pels habitants de la Guaiana francesa (no hem trobat més informació). L’epítet cordata ens indica que les fulles tenen forma de cor. 
Descripció: petites plantes, anuals a climes freds i perennes a climes més càlids. Són entapissant, d’uns 10-20 centímetres d’altura, de ràpid creixement, amb llargues tiges que s’estenen amb facilitat, amb un dens fullatge de fulles petites, oposades o verticil·lades, en forma de cor, una mica sedoses i de marge serrat. Les abundants flors, solitàries i hermafrodites, apareixen a les aixelles de les fulles, tenen forma d’estel i són de 5 pètals. Poden ser de color blanc, rosa o blavoses (en funció de la varietat) i el centre groc. Floreixen des de la primavera fins a principi de la tardor, per tant una llarga floració. 
Hàbitat: la millor exposició per la bacopa és la mitja ombra, ja que als climes mediterranis no pot florir si rep molt de sol quan pica fort. Suporten gelades esporàdiques de baixa intensitat. Són poc exigents respecte al sòl, mentre sigui un sòl normal de jardí solt i ben drenat. Hem de regar els mesos de primavera i estiu de forma regular, però amb poca quantitat d’aigua, de forma que el sòl es mantingui humit però no entollat. L’excés de reg és l’enemic principal d’aquesta planta. La resta de l’any podem reduir els regs, però mantenint el sòl una mica humit. Si ens excedim en el reg, segurament la planta patirà malalties fúngiques i es podrirà. Adobar abans que comenci la floració (principis de primavera). Si la veiem desmanegada i poc poblada, podem retallar els extrems per compactar-la i aconseguir nous brots. Poden ser atacades pels pugons. 
Reproducció: es poden multiplicar a la primavera, per divisió de mata o per llavors. També les mateixes tiges en contacte amb el sòl arrelen fàcilment, aconseguint així plantes noves en tallar-les de la planta mare. 
Utilitats: planta ornamentalment interessant com a entapissant, formant taques de color, al davant dels arbustos o sota dels arbres amb l’avantatge d’una llarga floració. També és usual plantar-les en testos o jardineres o cistelles penjants.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s