CAESALPINIA GILLESII


Nom comú: poinciana, poinciniana, ponciana
Sinònim: Erythrostemon gillesii, Poinciana gillesii 
Família: cesalpiniàcies  (Cesalpiniaceae – Leguminoseae
Origen: Argentina i l’Uruguai 
EtimologiaCaesalpinia, nom genèric atorgat en honor del botànic Andrea Cesalpino, director del Jardí Botànic de Pisa (1519-1603). Gillesii, epítet atorgat en honor del mèdic i botànic escocès John Gillies (1792-1834).
Descripció: és un arbust de creixement ràpid. Arriba a una altura d’uns 2-3 metres, amb branques pubescents i glanduloses, essent un arbust molt ample. El seu fullatge és caduc o perenne depenent del clima on viu. Fulles pari-bipinnades, multifoliades, glabres, de 6-28 centímetres, oval lanceolades, amb pinnes oposades i alternes, aproximadament de 6-14 parells. Els folíols, 6-13 parells per pinna, són oblong ovals i glabres i de color verd blavós. Per tant un fullatge molt elegant. Floració a l’estiu. Flors grans i vistoses agrupades en raïms terminals piramidals, erectes, corimboses. Criden l’atenció la corol·la groga i els 10 estams lliures amb el filament vermell, de 7-8 centímetres de longitud. El fruit és un llegum lineal, dur i sec, dehiscent, contenint 6 o més llavors ovades de color castanyer. Les llavors mesuren 10 de llarg per 9 d’ample per 2 mil·límetres de gruix. 
Hàbitat: és un arbust rústic i resistent que vol exposició a ple sol tot i que tolera una mica d’ombra molt lluminosa. Li agraden els climes temperats, però resisteix les fortes calors i gelades de certa entitat (fins a -10 °C si són curtes), això sí, perdent les fulles, que ja tornaran a sortir. Està ben adaptat al clima mediterrani. Li agraden els terres sorrencs ben drenats, fins i tot pedregosos, secs i calcaris (és indiferent al pH), requerint per tan poques aportacions d’aigua. Tolera l’ambient salí a prop del mar. És aconsellable podar un terç de la longitud de les branques en repòs vegetatiu perquè mantingui un aspecte tancat. És molt resistent a les plagues i malalties habituals. 
Multiplicació: fàcil per llavors (si són fresques), submergides un dia en aigua tèbia. Germina al cap de pocs dies. 
Utilitats: planta que es pot veure, habitualment en solitari, als parcs i jardins mediterranis, però mereix molta més atenció de la que li donem, per la bellesa de les seves flors, la finor del seu fullatge, la seva resistència a la sequera i l’adaptació al fred i les grans calors. És un dels arbusts preferits del qui escriu aquestes línies i tinc uns quants exemplars al meu petit viver, en el qual miro de reproduir plantes poc habituals. Algunes de les imatges són de les meves plantes, ara en flor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s