KALANCHOE LUCIAE


Sinònims: Kalanchoe aleurodes, Kalanchoe albiflora 
Família: crassulàcies (Crassulaceae)
Origen: Sud-àfrica, Zimbàbue 
EtimologiaKalanchoe, el nom genèric que suposen va ser pres possiblement del Kalanchoe spathulata en el seu nom cantonès, ‘Salaam-choi’. Falta luciae (segurament per comparació amb noms o epítets d’espècies similars es refereix a una certa lluentor de la planta). 
Descripció: Aquesta planta crassulàcia, de ràpid creixement, es caracteritza per un tall gruixut amb entrenusos curts, de fulles grans, opaques i en forma d’orelles d’apetius (orelles de Mickey). Aquestes fulles són quasi més amples que llargues, gruixudes a prop de la base i més estretes cap al marge. Aquestes fulles prenen al sol un notable color vermell lluent, intensificat encara més a la tardor. Té una alçada d’uns 60 centímetres per un ample de 20 centímetres. Habitualment produeix algunes ramificacions secundàries a la seva base. Una planta madura entra en floració a finals de l’hivern. La tija de la flor és apical, formant un grup tan dens que sembla una columna de plata. Les flors són petites i fragants, d’un blanc verdós. En ser pol·linitzades pels insectes produeixen una gran quantitat de llavors molt fines. La tija principal sobreviu durant molts mesos durant la maduració de la tija floral i després mor. 
Hàbitat: és una planta molt tolerant i fàcil de cultivar, però per lluir requereix una exposició a ple sol. Si no és així, les fulles es mantenen verdes i els entrenusos llargs. S’adapta a qualsevol mena de sòl sempre que dreni bé. L’ideal és una barreja especial per a cactus, 1/3 terra de jardí, 1/3 sorra gruixuda, 1/3. La regarem a fons cada 7-15 dies d’abril a setembre. El sòl s’ha d’assecar entre regs. No requereix fertilitzant perquè massa gruixut es tornaria fràgil. A l’hivern, els regs resten suspesos i pot suportar gelades de -5 °C. L’hem de protegir de caragols i llimacs que deformen les fulles.
Reproducció: encara que sigui una crassulàcia, els esqueixos de fulles són molt difícils d’aconseguir. Els podem multiplicar pels fillols que produeix la planta. Les llavors germinen entre els 20 i els 35 °C, col·locant-les sobre un sòl humit cobert per plàstic, en ombra lluminosa. Tan aviat com germinen, es retira el plàstic. 
Utilitats: és una planta pels amants dels jardins xeròfits i per tant pràcticament són plantes de col·leccionista. Aquesta és especialment  interessant i pot viure perfectament tot l’any a l’exterior al litoral mediterrani.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s