BUXUS SEMPERVIRENS


Nom comú: boix, boix comú, boix blanc, boix mascle, boixos. 
Família: buxàcies (Buxaceae) 
Origen: Europa, des de les Illes Britàniques fins a la costa del mar Mediterrani, també l’africana, i d’aquesta al mar Caspi. 
Etimologia: el nom del gènere, Buxus, prové del grec pyxos, llatinitzat en buxus, és el nom que rebia l’arbust. Ambdós mots provenint d’un préstec lingüístic de l’Àsia Menor. L’epítet sempervirens és un mot compost provinent de les paraules llatines semper, “sempre” i virens,”verd”, és a dir “sempreverd”.
Descripció: arbust perennifoli i monoic de llarga vida. Mesura habitualment un metre per 1, 5 metres. No acostuma a superar els 5 metres d’altura. És de creixement molt lent, fins i tot uns pocs centímetres cada any, Té nombroses branques rígides d’escorça marró grisenca, habitualment esquerdada profundament. Les fulles de boix són senceres, oposades i coriàcies, d’1,5-3 centímetres de color ver fosc lluent i més pàl·lides pel revers, amb el marge lleugerament enrotllat. Flors molt petites, blanquinoses, d’olor desagradable, disposades en inflorescències axil·lars de 5 centímetres amb diverses flors femenines i només una masculina. Aquestes flors no tenen pètals. Fruit coriaci, primer verd i després marronós, de la mida d’un cigró, amb tres banyes i llavor d’un negre lluent, Aquest fruit és una càpsula i presenta dos llavors per cavitat.
Hàbitat: el boix s’estima exposicions a mitja ombra, encara que tolera el ple sol, sempre que el sòl mantingui una certa humitat. Ofereix bona resistència al fred, el vent i la sequera. S’adapta a tota mena de sòls, però prefereix els de pH neutre o una mica calcaris. A l’estiu hem de deixar assecar lleugerament el sòl abans de tornar a regar-lo, ja que no suporta els entollaments. A l’hivern hem de regar amb prudència. Hem d’aplicar adobs per a plantes verdes. El boix té tendència a patir diverses malalties produïdes per fongs. També és atacat per plagues, com el mosquit del boix, la psylla, les cotxinilles i els àcars. Actualment, i per desgràcia, aquesta planta està patint una plaga molt greu produïda per l’eruga de la papallona Cydalima perspectalis. Sembla que va venir d’Àsia fa uns 3 anys. Menja les fulles i cobreix el boix d’una teranyina força densa. Per ara no hi ha ni producte específic ni pla oficial per lluitar contra aquesta plaga tan greu i que posa en perill la supervivència d’aquesta espècie.
Reproducció: generalment per estaques. Difícilment ho fan per llavors, ja que el procés és molt lent. Aquestes estaques poden ser agafades tallades de fusta suau a l’estiu o de fusta més dura tallades a la tardor. Les de la tardor arrelen a l’hivernacle fred o llit fred durant l’hivern i la primavera o sota boira controlada tot l’any. Les estaques estaran llestes per treure-les a la fi de l’estiu. 
Utilitats: la qualitat i fi gra de la seva fusta va fer que l’utilitzessin per a gravats i impremtes. Per la talla, és un magnífic substitut de l’eben i el marfil. En medicina té algunes aplicacions, però la seva toxicitat desaconsella totalment el seu ús. En jardineria és una planta molt apreciada per a tanques, laberints i art topiari, amb l’avantatge que el tall dura molt pel lent creixement de la planta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s