HIBISCUS SYRIACUS

Nom comú: hibisc de Síria, altea, malva reial.
Família: malvàcies (Malvaceae) 
Origen: sud i est d’Àsia, va arribar a Europa al segle XVI a través de Síria. 
Etimologia: Hibiscus, nom genèric que deriva de la paraula grega hibiskos, nom donat pel Dioscòrides (aC. 40-90) a Althea officinalis. Syriacus, epítet geogràfic que al·ludeix a la seva localització a Síria. 
Descripció: arbust caducifoli de fins a 3 metres d’altura. També es forma com arbre de tronc alt i capçal petit. Branques dretes de color gris clar. Fulles de 4-7 centímetres, trilobulades, irregularment dentades, amb pèls estelats al revers. Flors que van des del violeta al blanc passant pel vermell, amb dibuixos púrpures o vermells al centre de la flor. Floreix des de l’estiu fins a mitjans de la tardor. El fruit és una càpsula de color marró groguenc coberta de pèls grocs. Existeixen molts cultivars de diversos colors amb flors dobles o senzilles. 
Hàbitat: vol una exposició a ple sol. A diferència de l’Hibiscus rosa-sinensis, aquest hibisc resisteix el fred i les gelades(-10 °C) al ser de fulla caduca. S’estima un sòl permeable, admetent que sigui calcari. També aguanta la sal de les zones costaneres. Hem de cuidar el reg, 2-3 vegades per setmana a l’estiu, i l’adobament, una vegada al mes a l’època vegetativa, ja que repercutirà en la verdor i la floració de la planta. Poda d’hivern: eliminar branques mortes, seques, trencades o malaltes, així com rebrots que surtin de la mateixa arrel. Poda de floració: el millor és podar-la fort cada any, per obtenir noves branques de temporada i per tant més flors, mantenint les branques principals. També farem aquesta poda a l’hivern però després dels freds més intensos. Les plagues més comunes són els pugons, cotxinilles, àcars, mosca blanca i vespa serradora de fulles.
Reproducció: per esqueixos de puntes de branques. També és possible per empelt, murgó aeri i per llavors. 
Utilitats: arbust molt utilitzat per la seva exuberant floració de diversos colors. És una planta tolerant al fred i de fàcil manteniment. Les plantarem directament al sòl formant grups o tanques lliures. En forma de petit arbre és ideal per alineacions a carrers estrets. També poden viure perfectament en un test de bona mida.