Myrtus communis


Nom comú: murta, murtra, murtrer, murtrera, murter, murtera 
Família: mirtàcies (Myrtaceae
Origen: les dues vores del Mediterrani. 
Etimologia: el nom del gènere ve del grec myrtos, que vol dir “perfum”, ja que és una planta molt aromàtica. També myrtus era el nom que donaven els romans a aquesta planta. L’epítet llatí communis, vol dir “comú, “abundant”. 
Descripció: arbust perennifoli, molt dens, que pot arribar als 3 metres d’altura. Té pèls glandulars a les branques més joves. Les fulles són senceres, coriàcies i lluents, oval i lanceolades, agudes i oposades, de 3-5 centímetres de llarg, que en fregar-les deixen una bona aroma. Les flors, d’uns 3 centímetres de diàmetre, amb 5 pètals, són blanques i neixen de les aixelles de les fulles, presenten nombrosos estams sobresortints i es disposen sobre un peduncle més o menys llarg. La floració acostuma a succeir des del maig fins a principis d’agost. El fruit és una baia negra blavosa, comestible. Tota la planta és molt aromàtica. 
Hàbitat: la murta és un arbust que tant pot estar a ple sol com a l’ombra. Es desenvolupa només allà on l’hivern no és molt fred ja que suporta només gelades febles. Requereix climes suaus, on la sequera estival no sigui molt acusada i els sòls siguin frescos i una mica humits. Viu a tota mena de sòls sempre que siguin ben drenats, excepte si el terreny és molt calcari i tindrà problemes de clorosi fèrrica, que podem corregir augmentant la proporció de sorra i humus i adobant amb quelats de ferro. En general requereix regs moderats, així a la primavera i tardor en tindrà prou amb un reg setmanal, mentre que a l’estiu ho farem dues vegades per setmana. La murta es poda després de la floració o a les últimes setmanes de l’hivern. Pot patir atacs de pugó i cotxinilles. 
Reproducció: per esqueixos semillenyosos o per llavors. Si fem servir els esqueixos, és millor utilitzar hormones d’arrelament. Si fem servir llavors, les mantindrem en remull 12-24 hores abans de sembrar. 
Utilitats: medicinals per via interna, per les afeccions respiratòries, bronquitis, sinusitis, otitis. Afeccions microbianes de les vies urinàries, cistitis, prostatitis, dispèpsies hipotòniques (ja que conté un alcohol anomenat mirtol). Refredats. Per via externa, hemorroides, ferides, nafres, úlceres, etc. Les seves fulles contenen un oli essencial que és el que proporciona les propietats farmacològiques. Es pot prendre com a infusió, en forma de xarop, o també en forma de bafs, com les fulles d’eucaliptus. Els fruits s’utilitzen com a condiment, tot i que contenen elements per a protegir la pell. En cosmètica s’utilitza per fer perfums habitualment masculins. També s’utilitza per fer licors. La seva fusta és molt apreciada per ebenistes i torners. És una planta molt utilitzada en jardineria, és fàcil i agraïda de cultivar, té un fullatge i una floració molt bonics i molt aromàtics. Es planten en grups i formant tanques. També per fer bonsais i en resistir molt bé la poda, podem fer art topiari.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s