LYCIANTHES RANTONNETII


Nom comú: dolçamara perenne, solanum blau 
SinònimSolanum rantonnetii 
Família: solanàcies (Solanaceae) 
Origen: l’Argentina i el Paraguai 
EtimologiaLycianthes, el nom del gènere vol dir, “que té les flors similars al gènere Lycium L.”. Rantonnetii, epítet atorgat a Barthélémy Victor Rantonnet, horticultor francès del segle XIX.

Descripció: arbust perenne una mica escampat i arrodonit, de ràpid creixement, que pot ser guiat com arbust o arbre, o com planta enfiladissa. La seva màxima altura arriba als 2,5 metres i l’aconsegueix al cap de 6 anys. Les fulles són ovals i lluents. Les flors, en forma d’embut, de color violeta blavós, amb el marge més fosc i el centre groc té uns 2,5 centímetres de diàmetre. Floreix des de principis de juny fins a la tardor, una floració molt llarga, abundant, i una mica fragant. Els fruits són penjants, cordiformes i de color vermell. Atenció: totes les parts de la planta són tòxiques i poden causar molèsties greus si es consumeixen 
Hàbitat: planta que requereix exposició a ple sol i millor contra un mur, encara que tolera una ombra parcial. Orientada a sud o l’oest, ja que és una planta que no és resistent al fred, accepta gelades molt curtes i lleugeres, per exemple viu molt bé al Maresme. Té la qualificació USDA 9 a webs de jardineria estrangeres, cosa que vol dir que teòricament hauria de resistir -4°/-5 °C i tenint en compte que es pot plantar a la costa sud d’Anglaterra. Sense ser excessivament exigent, vol un sòl raonablement bo de jardí, humit però ben drenat i amb prou matèria orgànica. L’hem de podar buscant la forma que volem, eliminant les tiges fetes malbé o no desitjades. No és propens a plagues ni malalties. 
Reproducció: per llavors, per divisió del pa de terra o per esqueixos fets a principis de la tardor o finals de l’estiu. 
Utilitats: planta molt valorada en jardineria últimament i que ha rebut el premi al mèrit paisatgístic de la famosa Royal Horticultural Society l’any 2012. La seva floració és molt atractiva, és llarga, abundant i fragant i per tant és una planta molt interessant. Podem plantar aquest arbust aïllat, en grups o alineats contra un mur. A zones més fredes, o per decorar patis i terrasses, viu bé a testos de mida raonablement gran (segons l’edat de l’arbust) i el col·locarem a un hivernacle, o similar, si venen freds intensos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s