LAVANDULA OFFICINALIS


Nom comú: espígol, espígol ver, espic, espigolera o lavanda. 
SinònimsLavandula angustifolia, Lavandula spica, Lavandula vera 
Família: labiades (Labiaceae) 
Origen: Àrea mediterrània, endèmica a França, Itàlia i Espanya. 
EtimologiaLavandula, nom genèric que deriva del llatí lavanda i lavandaria, i del seu nom medieval lavendula i lavándula, que vol dir, “rentar, netejar o banyar-se”. Altres diuen que prové del llatí liveo que vol dir “blavós, lívid o envejós”. L’epítet officinalis ens indica que és una planta amb propietats curatives o medicinals. Si parlem de l’epítet angustifolia, vol dir “de fulla estreta”. 
Descripció: és un petit arbust de fulla persistent que pot superar el metre d’altura i poc més, molt ramificat, llenyós i grisenc, amb les tiges quadrangulars, molt característic de l’espècie. La tija principal és erecta i les branques noves són herbàcies amb angle ascendent, on són les fulles. Aquestes, d’uns 2-3 centímetres d’amplada i 7-8 de llargada, són senzilles, linears, estretes, amb un nervi central, aromàtiques, oposades, amb el marge sencer, de color verd una mica grisenc quan són joves, amb poc pèl i glàndules d’oli essencial al revers. Les inflorescències, que comencen a primers de juny, i utilitzades per les seves substàncies, són espigues terminals amb un llarg peduncle de 10-30 centímetres, no ramificades, de color violeta i acompanyades de bràctees ovals estèrils, amb la funció d’atreure els insectes pol·linitzadors. Són molt fragants i tenen un pla de simetria (zigomorfa). Cada flor de l’espiga forma un tub curt amb dos llavis, el superior bilobulat i l’inferior trilobulat. El fruit és simple i indehiscent, del tipus aqueni, que té la característica de contenir una sola llavor, brillant i de color marró. 
Hàbitat: planta mediterrània per excel·lència, l’espígol requereix emplaçaments solejats i càlids. S’estimen un sòl sec i ben drenat, calcari i preferiblement pedregós. Atenció doncs amb l’excés d’aigua. El sòl es pot enriquir amb fems ben fets, a la vegada que remenem el sòl. Quan tallem les flors podem tornar a adobar perquè les tiges triguin més a fer-se llenyoses. Recomanen fer una poda suau a la primavera. La vida d’un espígol està calculada en uns 6 anys. És una planta realment forta i rústica. 
Reproducció: habitualment per esqueixos a la primavera o a finals de l’estiu. Arrelen amb certa facilitat. 
Utilitats: primer de tot la recol·lecció. Si és per utilitzar a la cuina, anem tallant fulles fresques o guardar fulles seques. Si desitgem obtenir essència, collirem les branquetes tendres amb flors al moment que comencin a florir, que és quan l’aroma és més fort. Si volem assecar les flors, farem el mateix i les penjarem cap avall. Les utilitats culinàries: les barregen amb alls, farigola, llorer, i en cas de plats de peix amb escal·lònia i julivert. Tant les fulles com les flors s’utilitzen per donar gust a potatges, amanides, melmelades i postres i també per a l’elaboració d’olis i vinagres aromatitzats, licors fins d’espècies i herbes, com el gin, el Chartreuse, etc. Així mateix per decorar plats, gelats i pastissos. No ens oblidem de la mel d’espígol, una de les més valorades. L’oli essencial, per a aplicacions cosmètiques, com a component de perfums, colònies, gels, xampús, cremes, etc. Com a repel·lent d’insectes, per exemple, una bosseta d’espígol és un magnífic repel·lent de l’arna de la roba, curiosament atrau les papallones. Els seus beneficis medicinals són, utilitzat com a infusió, com a tranquil·litzant, contra l’insomni o l’ansietat, abans acostumaven a cremar l’espígol als dormitoris. També contra les afeccions gàstriques. L’oli essencial és desinfectant i cicatritzant, per a cremades, ferides, èczema sec, etc. L’utilitzen per al mal de cap, posant unes gotes sota el nas o fregant les temples. És antiinfecciós, contra el refredat, la sinusitis o el mal de gola. En el bany, per calmar els dolors de les articulacions i també les contraccions musculars. L’oli essencial s’utilitza també per raspallar el cabell, ja que estimula el seu creixement. Finalment, al jardí, és un arbust espectacular sobretot si està florit, i contrasta els colors amb altres plantes quan no té flors. És rústic i fàcil de conrear, ideal per a rocalles i jardins de baix manteniment i ens regala una gran quantitat de propietats beneficioses. Una planta magnífica i molt mediterrània.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s