FICUS BENJAMINA

Nom comú: ficus petit, ficus de fulla petita, o senzillament benjamina. 
Família: moràcies (Moraceae)
Origen: sud-est d’Àsia i nord d’Austràlia. És l’arbre nacional de Tailàndia. 
Etimologia: El nom del gènere Ficus, prové del llatí i vol dir “figa o figuera” i per extensió s’aplica a tots els membres d’aquesta família. Benjamina, epítet que fa referència a la petita mesura de les seves fulles. 
Descripció: Arbre perennifoli de reduïdes dimensions a casa nostra, però que al seu origen pot arribar als 30 metres d’altura, de vegades creixent sobre un altre arbre fins a matar-lo. Com la majoria del ficus desenvolupa arrels aèries. Són característiques d’aquest ficus les branques joves penjants, que li donen un aspecte molt elegant. Fulles petites d’uns 10-12 centímetres, ovalades, amb l’extrem llargament acuminat, amb el marge fent unes ondulacions també molt característiques. El color de les fulles és d’un verd fosc lluent. Les flors són petites, en inflorescències, com un sícon, de color blanquinós groguenc, sense interès ornamental. Fruits petits, esfèrics, de color vermell sang, que els fa atractius. 
Hàbitat: El ficus benjamina és una de les plantes més populars per a l’interior de la casa, però com sempre, parlarem d’aquest ficus com a planta d’exterior. Pot viure a ple sol, sempre que no surti directament d’un hivernacle (surt tou i ha d’aclimatar-se al sol a poc a poc), o a mitja ombra, fins i tot ombra total però sempre amb molta llum, si no li començaran a caure les fulles. És un ficus que suporta només gelades molt lleugeres (màxim un parell de graus sota zero) i de curta durada. Podem plantar-lo a l’exterior si estem a prop del mar i pot arribar a ser un arbre encara que no massa gran. Requereix un sòl lleuger, ric i sobretot ben drenant. No suporta l’entollament, les fulles es posen grogues i cauen. Com a norma general, regar cada dues setmanes a l’hivern i 2 vegades per setmana a l’estiu. És bo afegir adob per a plantes verdes a l’època de creixement. També és aconsellable pinçar l’arbre, una vegada cada dos mesos en època de creixement. Això farà que la planta sigui més densa i tingui molt millor aspecte. Les plagues i malalties més habituals són: cotxinilles, pugons, àcars i el rovell (fongs). 
Reproducció: habitualment per esqueix, també per llavors i murgó. Existeixen diverses varietats, com la Variegata. Recordeu, quant més blanc a les fulles (Variegata) més llum requereix la planta.
Utilitats: com ja hem dit és una de les plantes d’interior més populars per la seva resistència a l’ambient sec de la calefacció, però sempre en un ambient lluminós i es recomana posar-la a l’exterior quan millorin les temperatures, a l’ombra o a mitja ombra. A l’exterior és molt habitual fer pantalles de ficus benjamina a les terrasses dels bars o de cases particulars, per donar-hi una mica d’intimitat, també per fer art topiari o senzillament en solitari o fent petits grups. També poden viure i fer-se relativament grans a testos d’una bona mesura.

2 Comments Add yours

  1. Jaume ha dit:

    M’estic perdent. Que vol dir PINÇAR? no ho veig al diccionari.

    M'agrada

  2. Hola jaume, t’agrada més despuntar? Mai he tingut el dret d’apendre la meva lengua. Tu no se

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s