HYDRAGEA MACROPHYLLA


Nom comú: hortènsia 
FamíliaHidrangeaceae 
Origen: el Japó
EtimologiaHydragea, paraula que deriva de dues paraules greges, i vol dir “bevedora d’aigua”. El nom d’hortènsia es deu a la dama francesa del segle XVIII Hortense Lepante. Macrophylla, epítet llatí, “de fulla gran”. 
Descripció: arbust caducifoli que pot arribar a 1,5 metres d’altura. Les seves fulles són grans, ovalades, amb el marge dentat, acabat en punta i d’un verd més fosc o clar, depenent de la varietat. Les flors comencen essent verdes, després rosàcies, blaves o blanques, reunides en grans corimbes terminals amb una tija llarga. El que realment són les flors són unes fulles modificades anomenades bràctees. La floració dura des de la primavera fins al començament de la tardar. 

Hàbitat: a l’estiu requereix ombra i la resta de l’any sol. El sol fort les crema (encara que hi ha una varietat de fulla una mica gruixuda que aguanta bastant bé el sol de l’estiu). Necessita passar fred a l’hivern. El sòl ha de ser àcid, porós i humit i ben adobat, encara que també vegeta bé als alcalins i neutres. Els regs seran freqüents i abundants. Aquesta planta vol tenir sempre el sòl humit, sobretot quan fa calor. No suporta utilitzar aigües alcalines per regar la planta. Una solució on sigui així és reservar l’aigua de pluja. És molt recomanable adobar a l’hivern amb terra de bruc o de castanyer que acidifica el sòl. Quan comencin a sortir les fulles recomanen utilitzar un adob líquid ric en potassi i pobre en nitrogen i fòsfor. Al mercat hi ha adobs específics per aquesta planta. El color de les flors el determina el pH del substrat, si aquest és bastant àcid i ric en alumini lliure, les flors seran blaves. Si volem que les flors siguin blaves, dissoldrem 10 grams de sulfat d’alumini en 5 litres d’aigua pel reg. Això aconsegueix mantenir el pH inferior a 5 que fa que la flor es torni blava. L’hortènsia no suporta temperatures per sota dels -5 °C. L’ataquen caragols i llimacs, pugons, trips, mosca blanca àcars i fongs a les fulles. També nematodes a les arrels. Cada cas té un tractament específic. Les fulles poden tornar-se grogues, clorosi, i es combat amb quelats de ferro. Com a mesura preventiva és bo un reg amb aquests quelats cada mes i mig, però amb plantes ja formades, no amb les plantes petites. L’hortènsia requereix dos tipus de poda. La poda de neteja, a l’hivern, elimina les branques mortes, seques o malaltes i els rebrots de base febles. També les branques mal orientades i les que tenen excés de vigor i les flors o fruits passats. La poda de floració es farà a finals de l’hivern, talla les branques que hagin donat flor 2 nusos per sobre del sòl. Només tallaran les que hagin donat flor, ja que el que volem són noves branques que floreixin aquest any. 
Reproducció: les propaguen fàcilment per esqueixos de fusta suau, amb fulles, tallats a mitjans de primavera, utilitzant hormones d’arrelament i humitat ambiental controlada. També es pot reproduir per divisió de mata, separant la planta amb dues meitats amb una eina que no sigui tallant. 
Utilitats: poc podem afegir a una de les plantes més populars als jardins. Habitualment i si es planten al sòl directament, es formen grups més o menys grans. També és molt habitual plantar-les en testos per decorar patis, balconades o zones pavimentades del jardí. Atenció: l’hortènsia té un principi actiu denominat hydragina, que és un glucòsid cianogen, que quan es trenca allibera cianur que ataca el sistema central nerviós. Si algú, o un animal, consumís una part d’aquesta planta s’ha d’avisar al metge urgentment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s