LICUALA GRANDIS


Nom comú: totuma, licuala gran. 
Família: Arecaceae 
Origen: Vanuatu (Noves Hèbrides abans de l’independencia) 
Etimologia: Licuala, el nom del gènere deriva del nom local “leek wala”. Grandis, epítet que deriva del llatí grandis-grande, ” gran, vistós, cridaner”. Descripció: palmera monoica que destaca per la forma de les seves fulles, circulars, simples, prisatges, com un vano. Creix lentament, amb un sol tronc que pot arribar als 3 metres de longitud i 5-6 centímetres de gruix, molt prim, amb les fulles seques velles penjant. Fulles palmades amb unj pecíol de 50-100 centímetres, dentat a la par inferior dels marges. La fulla té una làmina sencera, encara que de vegades es divideix en 2-3 segments, d’uns 50-70 centímetres de diàmetre, dentada. Inflorescencies naixent entre la base de les fulles a l’estiu, mes llargues que aquestes, penjants. Frruits de color vermellós, esfèrics, de fins a 1,2 centímetres de diàmetre que maduren a la tardor.
Hàbitat: pot ser planta da al sol o a l’ombra, peròi l’ideal és mitja ombra. No resisteix les gelades. A la zona mediterránea pot ser utilitzada a patis o porxos, a l’ombra durant l’estiu. Protegir del vent. El sustrat será, lleuger, sorrenc i ric en materia orgánica. Requereix regs abundants tot l’any i adobar cada mes. Si la tenim a l’interior a l’hivern, a més de molta llum,cal vaporitzar les fulles amb aigua no caliza i netejar-la amb una esponja, mai amb productes lustrants, Canviar el test cada any o cada dos. 
Reproducció: es multiplica per llavors que germinan als 4 mesos. Cal remullar les llavors 5-7 dies abans de sembrar. La llavor germina fàcilment. 
Utilitats: reservarem aquesta magnífica petita palmera, d’esplèndides fulles, per les zones més temperades i protegides del nostre litoral. En cas que no sigui posible, la tindrem al interior els dies més freds de l’any i quan no hagi risc de gelades la treurem a un lloc protegit i a l’ombr

Deixa un comentari