FUCHSIA HYBRIDA


Nom comú: fúcsia
Família: onagràcies (Onagraceae)
Origen: híbrid, la gran majoria utilitzada per hibridar les més de 8.000 varietats que hi ha al mercat (i cada any més) provenen d’Amèrica del sud i unes poques de Nova Zelanda i Tahití.
Etimologia: gènere dedicat a botànic alemany Leonhart Fuchs (1501-1566).
Descripció: arbust petit molt ramificat de fullatge perenne. Fulles simples, de fins a 10 centímetres de longitud, oposades, amb pecíols molt curts, ovades, amb l’àpex agut o acuminat i el marge finament serrat. Les flors són similars a l’espècie original, Fuchsia magallanica, però més grans i vistoses. De disposició axil·lar, ubicades sobre els extrems de les petites branques de l’any i sostingudes per peduncles llargs i pendulars. El calze de color vermell o blanc, pètals fúcsia, púrpura, rosats o blancs. La floració dura des de la primavera a la tardor de forma contínua. A llocs arrecerats o climes temperats, també poden florir a l’hivern. El fruit és una baia de fins a 1,5 centímetres, de forma oblonga.
Hàbitat: les fúcsies no toleren el ple sol, el millor és mitja ombra. No suporten les gelades. Una fúcsia tampoc tolera les condicions d’interior, millor al balcó encara que el vent sigui fresc i estiguin exposades a la pluja. Requereix un sòl lleugerament àcid. Si l’aigua de reg, amb els seus carbonats, tendeix a pujar el pH, haurem d’acidificar el substrat. Per exemple podem afegir una miqueta d’àcid cítric a l’aigua de reg. La fúcsia vol més aigua que moltes altres plantes, essent el millor regar una mica cada dia excepte a l’hivern però sense deixar assecar del tot. Vol ser adobada però no requereix cap adob especial, sempre que sigui equilibrat. L’ideal és un adob d’alliberació lenta a la superfície del sòl. No adobar a l’hivern i en acabar el repòs, substituirem la meitat o més si podem del substrat antic per un de nou, lleuger i porós. Acostuma a ser atacada pel pugó, especialment a la primavera, menys sovint pels àcars i la mosca blanca. Aquesta planta requereix per una banda una poda de neteja i per altre un pinçament fet amb els dits o unes estisores petites. Així farem que la fúcsia ramifiqui més, i poder per tant aconseguir més flors.
Reproducció: mitjançant esqueixos d’uns 8 centímetres a partir de tiges tendres, no florides, posades sota humitat. Arrela després de tres setmanes. El test de l’esqueix ha de ser petit, no més gran que una tassa de cafè, i quan veiem que les arrels ja toquen les parets, farem el trasplantament corresponent a un test més gran.
Utilitats: hi ha tantes varietats i tècniques de cultiu d’aquesta planta de floració espectacular, que podrem utilitzar-les a les rocalles, per fer massissos florals, jardineres penjants, per l’hivernacle, etc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s