PASSIFLORA CAERULEA


Nom comú: passionera, flor de la passió, flor dels tres claus, passiflora 
Família: passifloràcies (Passifloraceae)
Origen: diversos països de Sud-amèrica, Perú, Brasil, Uruguai, etc. 
Etimologia: Passiflora, nom adoptat per Lineus el 1753, del llatí passio=passió i flos= flor, ja que els cristians trobaven molta simbologia religiosa, per exemple, els estams semblen claus i la corol·la una corona d’espines. Caerulea, epítet llatí que significa de color blau. 
Descripció: Aquesta planta és una trepadora llenyosa, de molt ràpid creixement capaç d’enfilar-se fins a 15-20 metres si hi ha un element que el faci de suport, com per exemple un arbre. Es comporta com perenne als climes tropicals i com caducifòlia en zones d’hiverns freds. Les seves fulles s’alternen al llarg de la tija, són palmades, penta-lobulades (com una mà oberta), mesurant 5-10 centímetres tant de longitud com d’amplada. De l’aixella de cada fulla surt un circell flagel·lat caragolat de 5-10 centímetres de llarg que li permet agafar-se al seu suport. Les flors són solitàries i neixen també de les maixelles de les fulles. La flor, d’uns 8 centímetres de diàmetre, és complexa. Sobre 5 sèpals i pètals blanquinosos, de similar aparença, se superposa una corona blau cel o de vegades púrpura clar. Són aromàtiques. El fruit és una baia en forma d’ou d’uns 6 x 4 centímetres de color taronja que conté nombroses llavors. Aquests fruits constitueixen aliment per a mamífers i aus i així dispersen les llavors (la Passiflora Edulis o maracujà és una espècie diferent, que és la consumida pels humans). En clima tropical floreix tot l’any. Floració a finals de la primavera, tot l’estiu, i part de la tardor. 
Hàbitat: Requereix una exposició molt solejada. És la més rústica de les passiosneras, resistint gelades de fins a -10 °C, perdent la part aèria però rebrotant des de la base. En cas que la planta sigui jove, és convenient protegir-la de les gelades. Prefereix sòls fèrtils, humits, amb adobats moderats per no afavorir el desenvolupament excessiu de les fulles en detriment de la quantitat de flors. El reg serà abundant durant les èpoques de creixement i floració, menys intens a l’hivern, i no regar-les mai en dies freds o amb gelades. És millor substituir els exemplars vells en lloc de renovar-los amb una poda dràstica, ja que reduiríem la floració un o dos anys. Les plagues més freqüents són cotxinilles, pugons i àcars. Si la planta es torna groga, pot ser per falta de nutrients o excés d’aigua. 
Reproducció: mitjançant esqueixos amb tres fulles a la primavera, en forra i torba sota plàstic a 18°-22 °C. També les podem reproduir per llavors a la primavera. 
Utilitats: una infusió de flors ajuda a calmar l’estrès i l’ansietat i facilita la son. Encara que el seu fruit és comestible, és molt insípid. Ornamentalment és una enfiladissa molt atractiva i original, ideal per cobrir pèrgoles, murs, baranes, tanques, etc. Al principi l’haurem d’ajudar fent algun lligament al suport, després ja no caldrà. Per desgràcia s’ha tornat una planta invasora en altres països de clima càlid o tropical.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s