EUPHORBIA RESINIFERA

 
Nom comú: lleterola, lleterasses, lleteres, cactus, etc. (aplicat en general a moltes eufòrbies) resinífera.
Família: euforbiàcies (Euphorbiaceae)
Origen: el Marroc
EtimologiaEuphorbia, nom genèric que deriva del metge del rei Juba II de Mauritània (52- 50 a C.-23), Euphorbus, famós pel seu voluminós ventre, ja que utilitzava molt l’Euphorbia resinifera com a medicament. Resinifera, epítet llatí, “que conté resina”.
Descripció: planta suculenta, de lent creixement, amb aspecte cactiforme que forma denses masses arbustives de fins a 60 centímetres d’altura i fins a 15 metres de diàmetre. Les tiges són poc o gens ramificades, de color verd clar o mitjà, una mica grisenc, tetragonals, amb les cares còncaves i angles aguts. En aquests angles se situen les espines axil·lars de 2-10 mil·límetres en parelles, a sobre un escudet oval ben delimitat. Les fulles es redueixen a tubercles diminuts, situats als angles, entre les parelles d’espines. Inflorescències grogues, pedunculades sobre els angles. El fruit és una càpsula globular de 4-5 x 6-7 mil·límetres. Cada càpsula porta una llavor. La floració es produeix de juny a l’agost i la fructificació d’agost a octubre.
Hàbitat: planta que viu a les muntanyes mediterrànies, vegetant en terrenys calcaris, habitualment roquerars des dels 600 al 1.800 metres d’altitud a zones semiàrides. Requereix una exposició a ple sol i climes càlids, resistint gelades de fins a -5 °C si no són persistents. En jardineria s’utilitza un substrat similar als dels cactus, amb molta sorra i poca matèria orgànica. Regs moderats durant l’època vegetativa i pràcticament suspesos a l’hivern.
Reproducció: com moltes eufòrbies, es multiplica per esqueixos que deixarem assecar una setmana abans de plantar-los per donar temps a formar una crosta pel lloc on l’hem tallat i després els plantarem en una barreja de torba i sorra. També per llavors (difícil) o fillols de la mata. Hem d’evitar el contacte amb el làtex que desprenen, ja que és molt irritant per als ulls, mucoses i la pell en general.
Utilitats: antigament era una medicina o droga molt utilitzada i era distribuïda a través del port de Mogador. Actualment s’estudia, com a punt de partida, la seva alta concentració de resinífera toxina per tal de desenvolupar una nova línia d’analgèsics. Ornamentalment s’utilitza en rocalles, jardins especialitzats, rotondes i en general en zones de baix manteniment. És realment una planta molt atractiva.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s