MACFADYENA UNGUIS-CATI


Nom comú: bignònia, ungla de gat
SinònimBignonia tweeediana 
Família: bignoniàcies (Bignoniaceae) 
Origen: des de Mèxic a l’Argentina. Considerada planta invasora, per la rapidesa de creixement i fàcil dispersió de les llavors, en cobrir vegetació natural de la zona. No és el nostre cas. 
EtimologiaMacfadyena, gènere dedicat a James Macfadyen (1798-1850), botànic escocès que va publicar un estudi sobre la flora de Jamaica. Unguis-cati, epítet llatí, que vol dir “ungla de gat”, pels seus circells ganxuts com les ungles d’un gat. 
Descripció: planta trepadora semicaducifòlia que pot arribar als 15 metres d’altura, amb les tiges primes i llenyoses, radicants als nusos. Branquetes arrodonides que poden ser tomentoses o glabres. Fulles molt nombroses i brillants, bifoliades, acabades en un circell ramificat i ganxut, amb els folíols ovals o lanceolats de 5-16 x 1,5-7 centímetres, amb la base cuneada, marge sencer, àpex agut i amb pèls a la nervadura pel revers. Circells trífids, amb forma d’ungla d’uns 3,5 centímetres de llarg. Floreix a la primavera o principis d’estiu, amb inflorescències oposades a les fulles, de fins a 25 centímetres de longitud, pubescents, amb el calze acolorit, acampanat, de color groc amb franges taronja, de 5-10 centímetres de longitud, amb 5 lòbuls irregulars. Fruit capsular, linear, més estret als extrems, de 25-50 centímetres de longitud i 1-2 d’amplada. Llavor amb ales membranàcies. 
Hàbitat: exposició a ple sol, és una planta adaptada a climes secs i calorosos però pot resistir fins als -8 °C. Quant al sòl prefereix els fèrtils i ben drenats, encara que siguin calcaris, però no suporta la sal. És molt resistent a la sequera, ja que les seves arrels grans i carnoses fan que resisteixi molt, encara que aquestes arrels són molt difícils d’eradicar. El reg serà moderat i només en període vegetatiu. Poda anual de neteja. És de les enfiladisses que no requereixen cap ajuda per a grimpar gràcies als circells punxeguts. Creix amb moltíssima rapidesa i és una planta difícil d’eradicar.
Reproducció: es propaga amb molta facilitat per llavors i esqueixos. 
Utilitats: medicinalment té propietats antiinflamatòries, per tractar les febres palúdiques, i com antisifilític. Ornamentalment és una planta original, poc vista, molt atractiva quan floreix, llàstima que dura poc, i ideal per a murs alts o pèrgoles i amb poc manteniment i consum d’aigua.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s