EUPHORBIA MILII



Nom: comú: corona d’espines, espina de Crist, espines del Bon Jesús, lletera espinosa. 
Família: euforbiàcies  (Euphorbiaceae
Origen: Madagascar. 
EtimologiaEuphorbia, nom genèric que deriva del metge del rei Juba II de Mauritània (52- 50 a C.-23), Euphorbus, famós pel seu voluminós ventre, ja que utilitzava molt l’Euphorbia resinifera com a medicament. Milii, epítet atorgat a l’honor de Pierre Bernat Baró Millius (1773-1829), governador de l’Illa de Reunió. 
Descripció: arbust perenne llenyós i molt ramificat que pot assolir els 150 centímetres d’altura amb les tiges terminades en una roseta terminal de fulles arrodonides i amb forma d’espàtula. Aquestes tiges estan plenes d’espines llargues i dures. Té un làtex molt irritant i càustic. Cal evitar el seu contacte però encara més la ingestió que crema la gola, provoca dolor abdominal i vòmits. Les seves inflorescències són pedunculades i de color vermell sang, florint pràcticament tot l’any. Hem de dir que les flors són molt petites i sense importància, la part vistosa són les bràctees. Existeixen moltes varietats d’aquesta planta, algunes de les quals són ben diferents de la planta mare. 
Hàbitat: planta que viu bé a ple sol però prefereix mitja ombra. Pot tolerar molt de temps sense regar i no tolera l’excés d’humitat. No la regarem mai a l’hivern. Creix sobre qualsevol terreny sempre que sigui ben drenant. Tem el fred ja que suporta malament temperatures inferiors a 10 °C i no sobreviu a les glaçades (per la meva experiència n’he vist d’aquestes plantes vivint plantades a l’exterior a llocs on hi ha lleugeres glaçades de curta duració que poden arribar a-1,5 °C). És molt important que en època de fred, la planta estigui seca. Agraeix amb més flors, una mica d’adob químic a la primavera. Podem podar-la una mica per equilibrar la forma i estimular la brotada abans que comenci la primavera. El seu enemic principal és l’excés d’humitat. 
Reproducció: mitjançant esqueixos de tiges. Tallem un esqueix i deixem assecar-lo uns 5 dies, de forma que pugui cicatritzar amb una crosta. Després el plantarem a terra (una barreja de torba i sorra) i arrelarà fàcilment. Si no deixem aquests 5 dies, l’esqueix es podriria. 
Utilitats: planta no massa utilitzada encara que és molt bonica i especial. Podem plantar-la en testos als llocs menys temperats i directament a terra als més càlids, habitualment com a peu aïllat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s