HIBISCUS ROSA-SINEENSIS

Nom comú: hibisc, hibisc de la Xina, rosa xinesa, hibiscus 
Família: malvàcies (Malvaceae)
Origen: la Xina temperada i en general l’Àsia oriental. 
Etimologia: Hibiscus, deriva de la paraula grega bíkos, nom que li va donar Dioscòrides (40-90 aC). Rosa-sinensis, epítet llatí que vol dir “rosa de la Xina”. 
Descripció: arbust perennifoli que pot arribar als 5 metres d’altura, excepte plantat en un test. Les fulles són alternes, ovalades amb el marge més o menys dentat (en funció de la varietat), de color verd fosc i aspecte brillant. Flors solitàries, axil·lars i en forma d’embut de color vermell, l’original, ja que avui en dia hi ha blanques, grogues, roses, ataronjades, fins i tot dobles. El nombre de varietats no para de créixer. En climes subtropicals floreixen tot l’any, a la costa mediterrània comencen a la fi de la primavera i segueixen a l’estiu i començament de la tardor. D’aquestes flors, surten llargs estams carregats de pol·len groc al seu extrem. 
Hàbitat: exposició a ple sol i màxim amb una mica d’ombra. Requereix climes càlids, ja que només poden resistir curtes gelades i molt suaus quan la planta és adulta. És millor que les col·loquem a un lloc protegit i ben orientat. Vol un sòl fèrtil, humit, ben drenat i ric en matèria orgànica. Abonar amb fertilitzant orgànic a la primavera. Farem una poda de neteja a la fi de l’hivern, tallant branques mortes, trencades o malaltes i també les mal orientades. L’hibisc no és molt amant de les podes severes. Pateix malalties produïdes per fongs com l’Alternariosi, Cercosporiosi o Phyllosticta. Tallar i cremar les branques malaltes i aplicar un fungicida. Plagues les habituals en un jardí, pugons, cotxinilles, àcars i mosca blanca. 
Reproducció: Utilitzen diversos mètodes. Estaques: arrelen bastant fàcilment amb branques terminals de fusta no totalment madura a la primavera o principis d’estiu, triga a arrelar unes sis setmanes. També amb estaques que tinguin fulles, però en aquest cas en llit sota vidre. També s’empelten les varietats utilitzant peus resistents obtinguts per estaca. També per murgó, que triga a arrelar 6-8 setmanes. 
Utilitats: A alguns llocs mengen les fulles tendres crues, com a substitut dels espinacs, i les flors cuinades o com a colorant. A la medicina tradicional xinesa li atribueixen propietats antiespasmòdiques, astringents, suaument laxants i antiirritants, també s’utilitza a la cosmètica. L’hibisc és una de les espècies més plantades principalment per la increïble bellesa de les seves flors, tant l’original vermella com les seves diverses varietats. És una planta ben adaptada al litoral mediterrani.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s