Nom comú: escal·lònia, set camises.
Família: saxifragàcies (Saxifragaceae)
Origen: Xile, els Andes.
Etimologia: Escallonia, gènere dedicat al viatger espanyol Antonio Escallón Florez (1739-1819). Rubra vol dir “vermell”. Macrantha, epítet llatí que vol dir “grans flors”.
Descripció: és un arbust perennifoli, híbrid, molt atapeït, de creixement mitjà, que pot arribar als 2 metres d’altura i pràcticament el mateix d’amplada. Les seves fulles són simples, alternes, amb el marge dentat de color verd fosc brillant a l’anvers i més clar al revers. Floreix de maig a setembre. Les seves flors, petites però nombroses, hermafrodites, tenen forma de campaneta. Estan reunides en panícules terminals, molt perfumades, de color rosa o carmesí. El fruit és una càpsula ovoide dehiscent de 2-3 valves.
Hàbitat: requereix viure a ple sol. Pot resistir gelades de fins a -5 °C. Viu a qualsevol mena de terrenys, fins i tot amb certa salinitat, sempre que drenin bé. Sembla que els terrenys molt calcaris no els accepta bé. És un arbust molt resistent a la sequera, encara que recomanen dos regs setmanals moderats a l’estiu. Requereix una poda a l’any per mantenir la forma desitjada i adobar-la amb adob orgànic a finals d’hivern. Sembla molt resistent a plagues i malalties.
Reproducció: es multiplica per esqueix a l’estiu o també per murgó a la tardor.
Utilitats: s’utilitza tant com a peu aïllat, com en grups, rocalles o formant tanques de poca altura. Accepta el conreu en testos grans.
ARBRES I PALMÀCIES DEL MEDITERRANI 