SALVIA OFFICINALIS

Nom comú: sàlvia, cresta, galló, madrona, sàlvia bona, sàlvia de Catalunya.
Família: lamiàcies (Laminaceae)
Origen: litoral mediterrani
EtimologiaSalvia, prové del mot llatí salvare, “que cura”, i officinalis és un epítet llatí que indica que té propietats medicinals.
Descripció: mata perenne petita de 20-70 centímetres d’altura. Té la particularitat de tenir tota la part aèria persistent, però les gemmes a un nivell molt més a prop del sòl, raó per la qual és una planta molt resistent (camèfit). Presenta una tija llenyosa ramificada, amb aspecte recte i robusta. A partir de la tija principal, parteixen una sèrie de tiges herbàcies que es van renovant cada any amb una llargada de 20-50 centímetres. Té una escorça grisenca, amb nombroses rames, densament piloses, i foliades fins a l’extrem. Les fulles són simples, oposades, i coriàcies, amb una mida irregular que no supera els 9 centímetres de llarg pels 2,5 centímetres d’amplada. Tenen la forma ovalada i a la vegada de llança i s’estrenyen fins a la base fins a acabar en un pecíol. Tenen el marge dentat, són rugoses i d’un color verd grisenc. Si freguem les fulles, desprenen una forta olor a càmfora. Tenen la nervadura molt marcada. Floració a mitjans de primavera fins a l’estiu. Les inflorescències són verticals i de tipus raïm, format per 5-10 flors per peduncle. Les flors són hermafrodites. Calze de tub curt, formada per sèpals soldats. Corol·la bilabial, el llavi superior amb dos lòbuls i l’inferior en tres. Són de color blau violeta. El fruit, sec, és tetraqueni on al seu interior trobem una llavor no soldada.
Hàbitat: suporta la mitja ombra però s’estima més situacions a ple sol. Poc tolerant al fred, si el clima és dur, millor plantar-la a l’abric d’un mur i amb situació molt solejada. És molt rústica quant al sol, creix en un terreny amb poca matèria orgànica, ja sigui sorrenc o argilós, però amb bon drenatge. També li agraden els sòls una mica calcaris. És resistent a la sequera però la podem regar una o dues vegades per setmana a l’estiu. És bo adobar-la amb fems ben fermentats després de tallar-la. Les plagues més habituals són els pugons, àcars i minadors de fulles. 
Reproducció: per llavors a la primavera o també per esqueix. Aquests seran de 10 centímetres de llarg, eliminant les flors i retallant les fulles a la meitat, per disminuir la deshidratació.
Recol·lecció: El primer any no podem tallar la mata. La recol·lectarem a la primavera o principis d’estiu. Per l’ús diari tallarem fulles i tiges tendres. Per l’obtenció de l’oli o per conservar, tallarem a 10 centímetres del terreny poc abans de florir. Separarem les fulles de les tiges i les assecarem a l’ombra, en lloc ben ventilat. Es poden fer dos talls a l’any si el primer tall es fa a temps, podrem fer un segon abans de l’hivern. Les fulles seques es conserven molt bé en sobres tancats o recipients hermètics. També poden assecar les flors per fer ramells.
Utilitats culinàries: excel·lent aromàtica per a la cuina, però atenció, l’aroma és molt forta i no s’ha de barrejar amb altres herbes. S’utilitza per a plats de carn i embotits i alguns formatges. Itàlia és la reina de la utilització de la sàlvia a la cuina. També la utilitzen per fer certs licors.
Utilitats medicinals: en infusió per excitar les secrecions i tonificar el sistema nerviós. En perfumeria i cosmètica. En preparats farmacèutics. Amb sabons, barrejat amb farigola i romaní, dona brillantor i vigoritza el cabell. Pot prevenir l’alopècia. Per enfortir les genives i pel tractament d’úlcera. És cicatritzant i bactericida, antidiarreica i antivomitiva. Rebaixa lleugerament els dolors menstruals. És diürètica i ajuda a eliminar toxines. Disminueix la quantitat de sucre a la sang, per la qual cosa la fa servir bastant gent que pateix diabetis. Relaxa la musculatura, ajudant als que pateixen la fibromiàlgia. És antisudoral ja que bloqueja les glàndules sudorípares.
Toxicitat: no és una planta verinosa, però presenta gran concentració de principis actius, i per aquesta raó s’ha d’utilitzar en les  dosis adequades, ja que si superem les concentracions pot ser molt tòxica. Pot afectar a la pell produint dermatitis, al sistema nerviós central, al fetge i sobretot, és millor que no la utilitzin les dones embarassades, ja que pot provocar l’avortament.
Ornamentalment: les seves fulles i la floració la fan una planta atractiva i el seu escàs manteniment i rusticitat la fan de molt fàcil cultiu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s