LANTANA CAMARA


Nom comú: lantana, bandera espanyola, banderes, caputxina, tomateta amb ou, paradís. 
Família: verbenàcies (Verbenaceae) 
Origen: Centreamèrica i Sud-amèrica, tropical i subtropical. Aquesta planta està inclosa en la llista de les 100 plantes més invasores del planeta.
Etimologia: Lantana, nom llatí del Viburnum, amb el que té certa semblança. Camara, nom vernacle d’aquesta planta a Sud-amèrica. 
Descripció: arbust perennifoli molt ramificat i de creixement ràpid que arriba a una altura de 50-150 centímetres. Les tiges són quadrangulars. Les fulles, de 5-10 centímetres són simples, oposades, ovades o oblongues, peciolades, acuminades en l’àpex i marge serrat, aspres i rugoses a l’anvers i tomentoses ambdues cares, més fosques a l’anvers que al revers, tenen una olor molt característica. Floreix a la primavera, estiu i tardor de forma abundant. Les flors joves són grogues ataronjades i es tornen vermelloses quan maduren. Estan agrupades en cimes capitulars denses i axil·lars i tenen 2-3 centímetres de diàmetre. El fruit, drupaci, és esfèric i negre brillant quan madura i té uns 5 mil·límetres de diàmetre. Fructifica a l’estiu i la tardor. Existeixen cultivars amb flors de color només groc, i altres blanquinoses que després es tornen d’un color rosa pujat, i moltes d’altres. 
Hàbitat: prefereix l’exposició a ple sol encara que suporta la mitja ombra. És molt sensible al fred, pot suportar les grans calors. Està ben adaptada al clima mediterrani. Viu bé a qualsevol sòl però s’estima més un terreny adobat. És molt resistent a la sequera, essent molt apropiada als jardins secs. També és molt resistent a plagues i malalties, però de vegades són atacades per pugons i cotxinilles (acompanyades sempre de la negreta). A la fi de l’hivern, es tallen les branques per la meitat per aconseguir una planta compacta. És una planta de molt fàcil cultiu.
Reproducció: per llavors que germinen a 16-18 °C o per esqueixos obtinguts després de la floració.
Utilitats: com a part negativa, ha tingut un impacte ecològic indesitjable important en cobrir grans zones de l’Índia, Austràlia i Àfrica en ser introduïdes. La ingestió de la planta és nociva pels animals, encara que les baies són comestibles quan són madures. Com a planta ornamental, és sens dubte una de les més utilitzades en rocalles, bordures i masses de color pel seu fàcil cultiu i per tenir una floració molt alegre, llarga i abundant. Ideal per a jardins sostenibles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s