LEPTOSPERNUM SCOPARIUM



Nom comú: encara que és una planta cada vegada més habitual als nostres jardins, no té un nom específic català. El més conegut és manuka (nom aborigen) o arbre del te. Aquest últim nom és pel fet que James Cook, a falta de te autèntic, feia servir les seves fulles per preparar el seu te.
Família: mirtàcies (Mirtaceae)
Origen: costes seques de Nova Zelanda, Sud d’Austràlia i Tasmània.
EtimologiaLeptospernum, nom genèric que prové del grec antic leptos i sperma que vol dir “llavor fina”, nom molt adient, perquè les llavors són realment petites, quasi com pols. Scopiarium, epítet llatí que vol dir “com una “escombra”.
Descripció: és una planta mig arbre mig arbust, que assoleix una altura de 2,5-5 metres d’altura però arribant com arbre fins als 15 metres d’altura. És perennifoli, amb multitud de branques fines i llenyoses, amb fulles dures, oposades, de color verd clar, planes, de 7-20 mil·límetres de llarg per 2-6 mil·límetres d’ample, amb una curta punta espinosa. En fregar-les, desprenen un agradable aroma cítric. Floració molt abundant, des de finals d’hivern fins a l’estiu amb flors simples blanques o rosades, de llarga durada a la planta, de 8-15 mil·límetres de diàmetre, amb 5 pètals i 10 estams. Avui en dia hi ha un munt de cultivars (uns 80) amb flors des del color magenta fins a un blanc molt pur. El fruit és una càpsula llenyosa amb 5 valves plenes de diminutes llavors.
Hàbitat: planta molt ben adaptada al litoral mediterrani. Li agrada molt el sol encara que pot adaptar-se a mitja ombra, prefereix els terrenys secs i hàbits costaners, encara que pot prosperar a zones continentals amb molt de sol. És molt rústica i poc exigent amb la qualitat del sòl, encara que els prefereix una mica fèrtils i sobretot ben drenats, essent de molt facial cultiu. Suporta la sequera, raó per la qual vol regs espaiats deixant que el sòl estigui sec abans de tornar a regar . Pot resistir gelades de fins a -5 °C aproximadament, també les fortes calors i no li agraden els ambients humits. És molt resistent a plagues i malalties i tolera la poda.
Reproducció: fàcil per llavors, sense soterrar-les pràcticament, només pressionant una mica i sense deixar assecar el substrat. Va bé tapar el planter perquè mantingui més fàcilment la humitat. Germina al cap de pocs dies.
Utilitats: medicinalment, els productes de la manuka tenen un important efecte antibacterià ben demostrat (així com la mel de les seves flors) i estan àmpliament disponibles a Nova Zelanda, essent periòdicament estudiats els seus efectes a les universitats locals. Els ocells mastiquen les seves fulles per despendre dels paràsits. La seva fusta, molt dura s’utilitzava per a fer mànecs d’eines i hi dona un gran sabor a les carns i peixos cuinades. Ornamentalment ja fa un temps que és molt utilitzada al litoral mediterrani. La seva espectacular floració i fàcil cultiu la fan ideal per jardins sostenibles. Consumeix poca aigua i pocs esforços. Hem de tenir en compte que si les plantem directament al sòl, agafarà un gran espai en poc temps. Les manukes també fan un gran efecte plantades en grans testos. Les trobarem habitualment als centres de jardineria o vivers amb una mesura de 30-40 centímetres, compactes i ja florint.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s