SPARTIUM JUNCEUM


Nom comú: ginesta, ginestera de flor, herba de ballester, argelagó
Família: fabàcies (Fabaceae)
Origen: sud d’Europa, Mediterrani, sud d’Àfrica
EtimologiaSpartium, procedeix del grec spartion, que designa diverses plantes productores de fibres tèxtils o utilitzades per a fer lligams. Junceum, epítet llatí que significa “com un jonc”.
Descripció: és un arbust alt i recte i amb molt poques fulles, petites i que es marceixen de seguida, ja que són les nombroses tiges, cilíndriques, plàstiques i verdes, les que fan la funció clorofíl·lica. Acostumen a florir de maig a juliol, però en certs llocs es troben plantes florides a ple hivern. Escampen una olor molt característica. Les flors són d’un groc viu, papilionades, grosses, de 2-2,5 centímetres, molt oloroses i disposades en raïms molt abundants en plena floració. El fruit és un llegum dehiscent, estret d’uns 8-10 centímetres que quan madura és d’un marró fosc negrós, amb 8/10 llavors. Atenció: és una planta molt tòxica per l’alt contingut en citisina, sobretot a les llavors.
Hàbitat: a la natura viuen a prats secs, brolles i màquies poc desenvolupades, apareixen espontàniament, des del nord d’Àfrica, Península Ibèrica, França i ha esdevingut espècie invasora a altres parts del món on el clima és similar al nostre. Requereix exposició a ple sol, i li agraden els terrenys secs i calcaris, té una forta resistència a la sequera. Tolera molt bé les fortes calors, però no tant el fred, amb un límit de -5 °C. Pot requerir algun reg puntual a l’estiu però la humitat al sòl ha de durar poc temps. Evidentment el terreny ha de drenar molt bé. Recomanen una poda lleugera per compactar la planta a començament de la primavera i una poda enèrgica cada 4 anys. Pot ser atacat pel pugó.
Reproducció: per llavors. Posem les llavors en aigua al foc i quan està a punt de bullir les retirem del foc i les deixem en remull 24 hores.
Utilitats: antigament es feien infusions de fulles, per provocar el vòmit o la purgació però no sembla molt recomanable. Amb la ginesta es fabriquen cordes, teixits, cistells, escombres i un tint per a la indústria tèxtil. No fa molt era una planta menyspreada com a vulgar però avui en dia s’utilitza cada vegada més en jardins xeròfits o sostenibles, i també clàssics per l’espectacular i fragant floració. Tampoc és gens menyspreable la seva capacitat de fixar el nitrogen al terreny, enriquint-lo. També s’utilitza per a retenir talussos i per a reconvertir zones degradades actuant per restaurar el paisatge.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s