BOUGAINVILLEA S.P.


Nom comú: buguenvíl·lea, buganvília
Família: nictaginàcies  (Nyctaginaceae
Origen: consta de 18 espècies repartides per Sud-amèrica, als boscos tropicals humits del Brasil, el Perú i nord d’Argentina. La buguenvíl·lia prototip és la Bougainvillea spectabilis i també la Bougainvillea glabra
Etimologia: nom atorgat per Philibert Commerson (1727-1773) en honor de Louis Antoine de Bouganville (1729-1811), marí i explorador en l’expedició de la volta al món i de qui era botànic en aquesta aventura. 
Descripció: són plantes enfiladisses arbustives que mesuren d’1 fins a 12 metres d’altura. Pugen enredant-se per altres plantes utilitzant esmolades pues amb la punta coberta d’un material cerós negre. Són enfiladisses perennifòlies quan disposen d’aigua tot l’any, i caducifòlies quan hi ha època seca. Les fulles són alternes, simples, amb forma oval acuminades de 4-12 centímetres de llargada per 2-6 centímetres d’amplada. Floració a la primavera, estiu i principis de la tardor. Les flors, insignificants, hermafrodites, són axil·lars, conspícues, tubulars, generalment blanques, en grups de tres, cada una inserida en una bràctea persistent, d’aspecte papiraci i color molt viu. Podem trobar blanques, grogues, magenta, purpúries, vermelles, ataronjades, etc. El nombre d’estams és de 5 a 10 unitats. L’ovari és fusiforme, glabre o pubescent. El fruit és un aqueni pentàmer estret, fusiforme o cilíndric. 
Hàbitat: viu bé a ple sol i el requereix per florir abundantment. Només resisteix gelades molt suaus. Es diu que com més clar és el color de la bràctea, més sensible és al fred. Una vegada és adulta es torna més resistent però no suporta gelades per sota -4 °C. La Bougainvillea sanderiana púrpura és la més resistent. Habitualment amb gelades una mica fortes rebrota des de la base. S’adapta a qualsevol mena de terreny, sempre que no sigui argilós, encara que prefereix els fèrtils i ben drenats. No suporta els entollaments. El reg ha de ser abundant a l’estiu i molt reduït al període hivernal. En qualsevol cas és resistent a la sequera. L’hem d’adobar amb adob orgànic a l’hivern o tardor. És recomanable anar lligant les branques a mesura que creix perquè estigui ben enganxada al mur. Un excés d’aigua o d’adob nitrogenat perjudica la floració. És una planta rústica, és habitual veure jardins completament abandonats amb una buguenvíl·lea preciosa. Poda de la buguenvíl·lea: a l’hivern, tallar brots laterals deixant 5 centímetres sobre la tija principal. Eliminar tiges embullades i les tiges velles, també les massa vigoroses. A l’estiu, despuntar els brots amb flors marcides. No acostuma a patir plagues ni malalties, encara que de vegades l’ataca el pugó, àcars o cotxinilla,i és resistent a la sal. Reproducció: acostuma a multiplicar-se per esqueix de fusta tova, verda, tallada a la fi de l’estiu. Els de fusta dura es poden agafar tot l’any i els col·locarem en un compost meitat sorra i meitat torba. A l’hivern ho farem amb calor de fons per aconseguir l’arrelament. 
Utilitats: Aquesta enfiladissa rep un important ús medicinal, especialment a Mèxic en casos d’afeccions respiratòries, tos, bronquitis, o asma. S’utilitza fent una cocció de flors i bràctees. Ornamentalment és sense dubte l’enfiladissa més utilitzada al litoral mediterrani. Els seus colors i l’efecte que donen és impressionant i estan pràcticament en flor quasi tot l’any. Són ideals per a cobrir murs, arcs, tanques, etc.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s