Nom comú: atzeroler, atzerolera o soroller. La fruita, comestible, es diu atzerola. El nom popular deriva de l’àrab.
Familía: rosàcies (Rosaceae)
Origen: est del Mediterrani
Etimologia: Crataegus, prové del grec Kratos i significa “dur”, segurament es refereix a la seva fusta. Azarolus, prové del seu nombre vernacular d’origen àrab,” azurura”.
Descripció: petit arbre caducifoli que mesura 5-10 metres d’altura, però molt longeu, pot viure 600 anys, encara que el seu creixement és lent. El tronc, quan l’arbre és vell, presenta l’escorça esquinçada en tires. Branques espinoses. Fulles coriàcies, pubescents, triangulars, amb 3-5 lòbuls profunds, de vegades amb el marge dentat, amb l’anvers verd brillant i el revers grisenc i tomentós. A la tardor agafen un color ataronjat molt bonic. Flors blanques, fragants, apareixen a la primavera en corimbe de fins a 20 flors. El fruit, que madura cap al setembre, és en forma de pom arrodonit, de 2-3 centímetres de diàmetre, de color variable de blanc a vermell (el color més habitual) i amb la polpa farinosa, de gust dolç i acídul. Cada fruit conte d’una a 4 llavors molt dures.
Hàbitat: exposició a ple sol. Suporta les fortes gelades fins a -18 °C. S’adapta a qualsevol mena de terreny excepte els molt humits. No tolera la sal. Admet la poda i es pot formar com a arbre o arbust. És resistent a la sequera, encara que agraeix regs moderats. Resistent a plagues i malalties.
Reproducció: es multiplica per llavors, que han d’estar molt netes, si no perden poder germinatiu ràpidament. Es reprodueixen amb llavors estratificades en sorra humida per trencar la latència, i sembrades a l’aire lliure a la primavera. Les varietats les multipliquen per empelt.
Utilitats: Planta conreada des de molt antic, a l’època dels romans i abans era molt comú a Valencià i l’Aragó. Hi ha cert interès a recuperar aquest cultiu, ja que és molt adaptable a l’agricultura ecològica per la seva gran resistència a plagues i malalties, al contrari que la resta de fruiters. Té propietats medicinals demostrades científicament. És ric en flavonoides i vitamines A i C. Les flors són antiespasmòdiques, fan baixar la tensió, són sedatives, vasodilatadores i tòniques per al cor. Ornamentalment és una planta interessant pel seu cromatisme a la tardor, a causa del color de les fulles i els fruits i a més són plantes molt rústiques. Les planten aïllades o en grup.
ARBRES I PALMÀCIES DEL MEDITERRANI 