IRIS GERMANICA


Nom comú: lliri blau, lliri morat, garitjol blau, gínjol blau. 
Família: iridàcies (Iridaceae) 
Origen: incert, sembla un híbrid molt antic originari del sud d’Europa, i nord d’Àfrica. 
Etimologia: Iris, en honor de la deessa grega del valor, el seus tres pètals representen, la fe, la saviesa i el valor. Germanica, epítet llatí geogràfic. 
Descripció: és una herba vivaç que mesura entre 30 i 110 centímetres d’altura i de ràpid creixement. La rel és horitzontal, grossa, uns 6 centímetres de diàmetre, ramificada, i es torna plana als extrems. És un rizoma. Les tiges creixen de forma vertical, robusta, i que envaïen unes dins les altres a la base, tot i que es formen de forma subterrània. Cada tija té entre 3 i 10 fulles basals, en forma lanceolada o d’espasa. L’àpex és acuminat i la base atenuada. Tenen nervació paral·lela i un color més aviat glauc. Segons el clima són de fulla caduca. Són fulles gruixudes, mesuren entre uns 20 centímetres i un metre de longitud i entre 2 i 2,5 centímetres d’amplada. Floració durant la primavera i l’estiu. Són plantes bisexuals amb inflorescències tancades en forma de raïm. Flors hermafrodites oloroses habitualment blaves, i se’n troben de 2 a 6 per planta. Els 3 pètals es pleguen sobre la part fèrtil de la flor. El fruit és una càpsula ovoide que conté l’ovari.
Hàbitat: exposició tant a ple sol com a mitja ombra, però mai a l’ombra, ja que no produiria flors. Resisteix bé el fred (zona USA 7, fins a -15 °C). Creix en terrenys fèrtils i ben drenats, millor calcaris o silicis i indiferent al pH. Regar una o dues vegades per setmana a l’època vegetativa però sense fer embassaments. No li agrada l’excés d’humitat. No requereix adobar-la, encara que amb un adob específic per bulboses podem millor el seu aspecte. El planten a la tardor i si el cultivem en testos, és recomanable trasplantar cada dos anys. Poc sensible a plagues i malalties. El rizoma es pot podrir per excés d’humitat. Les plantes atacades per diversos fongs les hem d’arrancar i cremar. Com a feina addicional és bo treure les flors i fulles marcides o seques. Pot arribar a ser invasora, però és fàcil de controlar. 
Reproducció: per partició del rizoma a finals de l’estiu. Hi ha diversos colors al mercat a més del blau, com el blanc i el groc i alguns més. 
Utilitats: el suc de l’arrel s’utilitza com a purgant. És una planta molt utilitzada en jardineria per la bella i perfumada floració i el mínim manteniment. És ideal per a jardins sostenibles, per les vores dels camins, grups de color o rocalles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s