CALENDULA OFFICINALIS

Nom comú: boixac, bojac, calèndula, clavells grocs i un llarg etc.
Família: asteràcies (Asteraceae)
Origen: suposen que el seu origen és mediterrani, però no es pot assegurar. 
Etimologia: Calendula, vol dir “al llarg dels mesos”, subratllant el llarg període de floració. L’epítet officinalis indica les seves qualitats medicinals. 
Descripció: planta herbàcia, llenyosa a la base, de vegades anual i altres perennes, però es cultiva com anual i les treuen després de la floració. La tija és d’uns 25-50 centímetres d’altura, és erecte o postrada, ramificada i generalment amb fulles fins a l’extrem de la planta. Les fulles, de 7-14 de longitud per 1-4 d’ample, són alternes, simples, oblongues o lanceolades, estretament obovades o espatulades i de color verd fort. Les flors són ligulades (les seves flors són en realitat multitud de petites flors, com si fossin una sola) i de color groc ataronjat. La floració dura pràcticament tot l’any, però sobretot a l’estiu. Els fruits són aquenis encorbats, proveïts d’ales membranoses o pues dorsals. L’olor que desprenen les flors és desagradable i el seu gust amarg. 
Hàbitat: planta d’exposició a ple sol, tolerant la mitja ombra. Tolera fins als -3 °C. Vol un sòl ben drenat, ja que és molt susceptible a l’excés d’humitat. Requereix una terra normal de jardí permeable, barrejada amb una mica de sorra. L’adobarem durant la floració cada 15 dies amb un adob per a flors habitual. No hem de descuidar el reg durant la floració. Respecte a les malalties, és atacada per diversos fongs com l’Alternariosi, Cercosporiosi i Alternariosi. També l’oïdi. Com a plagues, l’ataquen els pugons que deformen les fulles més tendres i són entrada per virosis i també la mosca blanca.
Reproducció: per llavors. Per fer germinar les llavors, s’han de cobrir amb una capa molt fina de terra i a temperatures de 15-20 °C. Germina en uns 10 dies. On no hi ha gelades, les sembren a l’estiu per aprofitar la floració a l’hivern, quan hi ha poques plantes florides. 
Utilitats: els pètals tenen moltes aplicacions, i medicinals. Són antiinflamatoris, antisèptics, calmants i serveixen per tractar indigestions, úlceres i conjuntivitis. Culinàriament és el safrà dels pobres. Ornamentalment és utilitzada com a massa de color en combinació amb plantes perennes més vigoroses. Els humils boixacs són ideals per a testos i jardineres.