CALENDULA OFFICINALIS


Nom comú: boixac, bojac, calèndula, clavells grocs i un llarg etc.
Família: asteràcies (Asteraceae)
Origen: suposen que el seu origen és mediterrani, però no es pot assegurar. 
EtimologiaCalendula, vol dir “al llarg dels mesos”, subratllant el llarg període de floració. L’epítet officinalis indica les seves qualitats medicinals. 
Descripció: planta herbàcia, llenyosa a la base, de vegades anual i altres perennes, però es cultiva com anual i les treuen després de la floració. La tija és d’uns 25-50 centímetres d’altura, és erecte o postrada, ramificada i generalment amb fulles fins a l’extrem de la planta. Les fulles, de 7-14 de longitud per 1-4 d’ample, són alternes, simples, oblongues o lanceolades, estretament obovades o espatulades i de color verd fort. Les flors són ligulades (les seves flors són en realitat multitud de petites flors, com si fossin una sola) i de color groc ataronjat. La floració dura pràcticament tot l’any, però sobretot a l’estiu. Els fruits són aquenis encorbats, proveïts d’ales membranoses o pues dorsals. L’olor que desprenen les flors és desagradable i el seu gust amarg. 
Hàbitat: planta d’exposició a ple sol, tolerant la mitja ombra. Tolera fins als -3 °C. Vol un sòl ben drenat, ja que és molt susceptible a l’excés d’humitat. Requereix una terra normal de jardí permeable, barrejada amb una mica de sorra. L’adobarem durant la floració cada 15 dies amb un adob per a flors habitual. No hem de descuidar el reg durant la floració. Respecte a les malalties, és atacada per diversos fongs com l’Alternariosi, Cercosporiosi i Alternariosi. També l’oïdi. Com a plagues, l’ataquen els pugons que deformen les fulles més tendres i són entrada per virosis i també la mosca blanca.
Reproducció: per llavors. Per fer germinar les llavors, s’han de cobrir amb una capa molt fina de terra i a temperatures de 15-20 °C. Germina en uns 10 dies. On no hi ha gelades, les sembren a l’estiu per aprofitar la floració a l’hivern, quan hi ha poques plantes florides. 
Utilitats: els pètals tenen moltes aplicacions, i medicinals. Són antiinflamatoris, antisèptics, calmants i serveixen per tractar indigestions, úlceres i conjuntivitis. Culinàriament és el safrà dels pobres. Ornamentalment és utilitzada com a massa de color en combinació amb plantes perennes més vigoroses. Els humils boixacs són ideals per a testos i jardineres.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s