THYMUS VULGARIS


Nom comú: farigola, frígola, timó 
Família: labiàcies (Labiatae)
Origen: regió mediterrània 
Etimologia: Thymus, prové del grec thymon, thymos, que era el nom que li donaven a aquesta planta. Vulgaris, epítet llatí que significa, vulgar, comú. 
Descripció: és una mata petita, perenne i aromàtica que arriba als 30-40 centímetres d’altura. Té les tiges llenyoses i pubescents. Les fulles són d’un color verd apagat per l’anvers i blanquinoses pel revers, ja que està coberta de pèls blancs, encara que hi ha varietats ornamentals d’altres colors. Fan, com a màxim un centímetre de llarg incloent el pecíol. Les fulles són simples, lanceolades, semblant més estretes perquè l’ambient sec fa que els marges de les fulles es dobleguin cap al revers. El pecíol és molt curt. Les flors, hermafrodites, es troben en inflorescències cimoses i tenen els 5 sèpals i 5 pètals soldats, amb la corol·la bilabiada. Els fruits són núcules (petites nous, indehiscents, molt dures) fent la collita durant la floració, del març al juny. 
Hàbitat: creix espontàniament a tota la conca mediterrània, especialment en terrenys àrids, poc fèrtils, requerint un molt bon drenatge. Viurà millor sota una exposició a ple sol. No li agrada el fred i pot requerir protecció contra les gelades. Pot viure dintre de casa davant d’una finestra lluminosa. Els regs seran escassos, ja que l’excés d’humitat li és perjudicial, encara que regarem moderadament a les èpoques de temperatures molt altes. És doncs una planta molt resistent a la sequera. No requereix cap adob especial. El retallen a la tardor, recollint sempre les flors marcides per aprofitar les llavors.
Reproducció: per llavors a finals de l’hivern, requereix llum per germinar. També es multipliquen per esqueix.
Utilitats i preparació: primer direm que per preparar la farigola tallarem les tiges i fulles tendres i les picarem finament. Per preparar oli o assecar, es tallen les tiges uns centímetres per sobre el sòl, una mica abans que floreixi la planta, després s’assecaran i separarem les fulles. 
Utilitats culinàries: és una de les herbes més utilitzades a la cuina, probablement degut a les seves propietats digestives. Com té una aroma molt intensa, s’utilitza en petites quantitats. No es barreja mai amb l’orenga ni el marduix. Combina bé amb guisats, patates, ous, embotits, escabetx i molts tipus de salses. Si el fem servir en plats greixosos, facilita la digestió i ressalta el sabor. Ideal per al pollastre a l’ast. És imprescindible en qualsevol “bouquet guarni” i també és un clàssic a la cuina francesa. També és ideal per afegir a l’oli o el vinagre, sopes, carns i peix i per condimentar verdures. A més es congela bé. Un imprescindible a la cuina.
Utilitats medicinals: té propietats medicinals en les vies respiratòries, tos persistent, afeccions gastrointestinals i com a vermífug. És un bon antisèptic i estimula les defenses (refredats, grips, herpes). Estimula el creixement del cabell, és cicatritzant i antireumàtica. El seu oli essencial pot resultar tòxic i no han d’utilitzar-lo les dones embarassades.
Utilitats ornamentals: la farigola en flor és una planta molt atractiva i podem plantar-la per fer grups, bordures, en rocalles, tapar forats, per aromatitzar l’ambient. És una planta ideal per als jardins sostenibles pel seu quasi nul consum d’aigua i alta rusticitat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s