Nom comú: sàlvia de fulla petita, sàlvia micro
Família: Lamiaceae
Origen: sud-est d’Arizona. Hibrida fàcilment i per això trobem molts cultivars diferents, creant de vegades confusió.
Etimologia: gènere Salvia, prové del llatí salvus, que significa sa, curar, ja que és una planta medicinal. Microphylla, epítet llatí que significa fulles petites.
Descripció: és un arbust molt ramificat i vigorós que pot arribar als 75 (120) centímetres d’altura i amb forma arrodonida. Les fulles són més o menys ovalades, amb el marge dentat, amb perfum de menta. Les flors, petites, de color vermell intens, púrpura quan envelleixen, formen raïms allargats d’uns 20 centímetres. Aquestes flors posseeixen un nèctar molt dolç. Poden trobar diferents cultivars de color magenta, taronja o rosa.
Hàbitat: exposició a ple sol. Resisteix temperatures de fins a -9 °C, però si el clima és temperat, floreix quasi tot l’any. Vol un sòl permeable, lleuger i fèrtil i és molt resistent a la sequera (regar moderadament). Hem de podar fort al final de l’hivern, més 2 0 3 retallades suaus durant l’any per aconseguir una planta més compacta. Acostumen a plantar 3 plantes per metre quadrat. Reproducció: per esqueixos a la fi de l’estiu.
Utilitats: A Mèxic es beu en infusió i la seva utilitat principal és com a somnífer. També es diu que és útil pels problemes dèrmics com grans, granellada i també per l’escarlatina i problemes digestius. Malgrat això no hi ha cap constància científica. És una planta conreada per l’ús ornamental, a causa del viu color de les seves flors.
ARBRES I PALMÀCIES DEL MEDITERRANI 