CISTUS ALBIDUS


Nom comú: estepa blanca, estepa margalidera, bordiol blanc, argentí blanc, rosa del bosc
Família: cistàcies (Cistaceae) 
Origen: zona mediterrània, especialment Itàlia i Península Ibèrica, molt abundant als Països Catalans. 
EtimologiaCistus, nom que deriva del grec clàssic, llatinitzat Cisthus, nom que li donen a les plantes d’aquest gènere. Alguns la relacionen amb la forma dels seus fruits, que semblen cistells. Albidus, epítet que indica que, a diferència d’altres Cistus, les seves fulles estan cobertes de pèls blancs.
Descripció: és un arbust perennifoli que pot arribar a una altura de 40-100 (150) centímetres. El seu aspecte és blanquinós, a causa de l’abundant toment que recobreix les seves branques i fulles i que confereix una agradable suavitat al tacte. Les fulles són simples, oposades, oblongues, amb els nervis prominents al revers, sense pecíol i d’un color gris glauc. Flors molt vistoses, grans i d’un bonic color rosa porpra, amb 5 pètals, que semblen de paper de seda i que cauen aviat. Produeixen abundant pol·len i són pol·linitzades per petits coleòpters. Si els pètals cauen sense ser fecundada la flor, el calze es tanca i els estams queden enganxats contra l’estigma, produint-se l’autofecundació. El fruit és una càpsula que conté moltes llavors, les quals són dispersades, encara que no a gran distància. Aquestes llavors contenen material feculent, i per aquesta raó s’utilitzen, com al Marroc, per mesclar-les amb farines panificables. 
Hàbitat: Viu a llocs de vegetació degradada o inclús zones cremades on es fa dominant. S’adapta molt bé als terrenys secs i sorrencs. És una planta de moltíssima rusticitat, tolera molt bé els terrenys calcaris i el clima temperat i sec i suporta només gelades febles. La seva exposició ha de ser a ple sol i rodejada de plantes que no requereixin massa reg per evitar incompatibilitats, ja que és molt resistent a la sequera. Podem prolongar la floració traient les flors marcides i donant un reg si fa temps que no ha plogut. No és atacada per plagues ni malalties. La podem abonar una vegada a l’any (més que suficient) i no requerirà una poda especial, encara que és bo treure les branques més velles. No toleren el trasplantament, i per aquesta raó s’han de plantar al lloc definitiu.
Reproducció: per llavors i gens fàcil, ja que és difícil triar el moment adient de la recol·lecció. Utilitzen diferents tractaments pregerminatius i és llarg i complex d’explicar. Per posar un exemple, un d’aquests tractaments és tenir les llavors a 100 °C durant 5 minuts, obtenint així un 60% d’èxit. Un altre sistema és tot el contrari, sembrant les llavors directament a 5 °C. També espot reproduir per esqueix semillenyós a l’estiu.
Utilitats: Com a curiositat l’utilitzaven com a substitut del tabac en època de carestia. Antigament es feia servir un làudan extret de la planta contra la tos. També com a liniment diluït al 5-10% en alcohol. Com a infusió és efectiva contra el mal d’estómac o les digestions pesades. És una planta silvestre, però últimament s’utilitza ornamentalment, a causa de les seves flors i el color grisenc de la planta, en jardins xeròfits o de baix manteniment, formant bordures, grups o plantar-les a llocs de difícil accés. També l’utilitzen per bordejar camins.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s