CAMELLIA JAPONICA


Nom comú: camèlia, cameliera, magnòlia, camèlia comú
Família: teàcies (Teaceae)
Origen: Corea, el Japó, la Xina.
EtimologiaCamellia, en honor al botànic i missioner jesuïta del segle XVII, Jirí Josef Camel (conegut també com a Camellus) que va ser el primer a descriure i dibuixar aquesta planta al visitar les Filipines. Japonica, epítet geogràfic que al·ludeix a un dels seus llocs d’origen. 
Descripció: són arbustos perennifolis, de creixement lent, que poden arribar a arbres en condicions òptimes, des d’un metre i mig fins a 6/11 metres. Les branques joves són de color marró grisenc i les de l’any de color marró púrpura. Fulles amb pecíol tomentós, de forma el·líptica o oblonga el·líptica, d’uns 5-10 x 2,5-6 centímetres, coriàcies, amb l’anvers de color verd fosc i el revers pàl·lid, puntejat de marró i els marges lleugerament serrats, acabades en punta. Flors solitàries, a la tardor, hivern o primavera, apareixent a l’àpex de cada branca, essent corol·la simple o doble i podem trobar de diversos colors (habitualment blanc, rosa o vermell, simple o doble). Acostumen a mesurar uns 7-12 centímetres de diàmetre i tenen 5 sèpals i 5 pètals. Estams nombrosos units a la meitat de la flor. Aquestes flors no tenen cap fragància. Hi ha més de 3.000 varietats diferents d’aquesta planta, i cada dia que passa més.
Hàbitat: el millor és una exposició a mitja ombra, encara que poden estar a ple sol sempre que hi hagi humitat ambiental. També patirien amb calors fortes i sequedat ambiental. Molt delicada als vents freds i les gelades i per aquesta raó és millor plantar-les al davant d’un mur. Si a l’hivern hi ha temperatures freqüents del voltant de -5 °C, la planta no sobreviurà. Atenció: el sòl ha de ser àcid, porós i amb gran quantitat de matèria orgànica, recomanant la terra de castanyer o compost de bruc i una mica de torba. Plantar una camèlia en terreny calcari és fracàs segur. Vol un bon drenatge i evident ment no tolera la sal. Reg abundant a l’estiu i moderat a l’hivern. És molt recomanable no regar amb aigua calcària. També és recomanable afegir quelats de ferro o un adob “àcid” especial per a camèlies. És el mateix cas que en les hortènsies i gardènies. La poda de la camèlia, a l’hivern, ha d’eliminar branques mortes, seques o malaltes, trossos de branques sense brots, fillols que surtin de les arrels i en general branques creuades, mal situades i també les que tinguin excés de vigor. També convé tallar les flors una vegada marcides. Hem de despuntar els brots després de la floració just per sota del segon o tercer brot, mai quan tinguin poncelles. Les camèlies pateixen l’atac de diversos tipus de fongs i també de pugons i cotxinilles.
Reproducció: les camèlies es multipliquen per llavors, per estaca, per empelt i per murgó. El tema és molt llarg i les tècniques, en aquest cas, són complexes. 
Utilitats: les camèlies es planten tant directament a terra formant tanques, grups o en solitari com també en testos. La conreen comercialment per obtenir flor tallada. Hem de reconèixer que les condicions de la conca mediterrània, habitualment calcàries, no són les més apropiades pel cultiu d’aquesta magnífica planta.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s