HEDERA HELIX

Nom comú: heura, hedra, heurera, gedra, hedrera
Família: araliàcies (Araliaceae)
Origen: Europa 
Etimologia: Hedera, del llatí, “adossat”. Helix, epítet del grec antic que significa “torsió”, “volta”.
Descripció: és una planta enfiladissa de fulles perennes, proveïdes d’arrels aèries autoadherents i de llarga vida. La tija llenyosa pot arribar a una altura de 20 metres. És un dels escassos supervivents a Europa de la flora laurisilva de l’era terciària. Es creu que la fàcil dispersió per les aus va ajudar a colonitzar de nou amplies zones on havien desaparegut durant les glaciacions. Les fulles són simples, lobulades, alternes, coriàcies, lluents de color verd fosc (hi ha moltes varietats), amb un diàmetre d’entre 5 i 15 centímetres. Es poden apreciar dues menes de fulles diferents de la mateixa planta: de branques no floríferes, acusadament lobulades i les de branques floríferes, mancades de lòbuls. Les flors són pètites de color verd en umbel·les simples, sense gens d’interès. Els fruits són una baia negra de la mida d’un pèsol amb 2-5 llavors i és verinós.
Hàbitat: viu a zones ombrívoles, una insolació excessiva pot resultar perjudicial. Les varietats amb tonalitats blanques o groguenques requereixen més sol que les de fulles completament verdes. Tolera les baixes temperatures i prefereix un ambient humit. El terreny més adient és l’alcalí, amb bon drenatge i millor amb matèria orgànica. Reg regular, no excessiu, de forma que el sòl estigui sempre fresc. Un excés de reg ennegreix les fulles. A l’estiu requereix molt fertilitzant i mullar les fulles amb freqüència. Guiarem les tiges joves per cobrir l’espai desitjat, així com despuntarem els brots guia. Per desgràcia pateix moltes plagues i malalties. Quant a malalties tenen: Bacteriosis, amb taques a fulles i tiges, Antracnosi, taques a les fulles, Septoria, oïdi, etc. Les plagues més importants són les cotxinilles (acompanyada del fong negreta), els pugons i els àcars. Quan les tiges engreixen molt, posen en perill les parets o els murs, desprenent el revestiment, i fins i tot encallar els desaigües. De cap manera podem deixar arribar l’heura a la teulada. Podem considerar-la una planta rústica.
Multiplicació: és fàcil mitjançant esqueixos, durant tot l’any si les condicions són adients. Només que plantem tires amb arrels aèries, ja emet arrels. 
Utilitats: És una planta tòxica, i per tant no apta per a autoteràpia, encara que es preparen productes professionals contra la tos, bronquitis, reumatisme, etc. També productes cosmètics contra la cel·lulitis i les arrugues. Ornamentalment és una planta interessant per a cobrir murs, parets i elements que desitgem ocultar a la vista o per fer una pantalla verda i fresca. Les varietats de fulles més petites es poden utilitzar com a jardineria escultural si les recolzem amb estructures metàl·liques o de fusta. En tot cas, és una planta una mica bruta.

F

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s