CAPPARIS SPINOSA


Nom comú: taperera, tàpera, taperer . Aquesta planta produeix la tàpera, i el taperot o taperota.
Família: caparàcies( Caparidaceae)
Origen: zones àrides de la conca mediterrània. 
Etimologia: Capparis,paraula agafada del grec que designava tant la planta com el seu fruit a l’antiguitat. Spinosa, epítet llatí que significa “amb espines”. 
Descripció: és un arbust semillenyós de morfologia molt diferent, depenent de les condicions de creixement i la varietat. Habitualment no acostuma a superar els 50 centímetres d’altura, amb les branques inicialment erectes però amb tendència a estendre-les postrades arran del sòl agafant una superfície d’uns quants metres quadrats. Les seves fulles són simples i alternes, peciolades, gruixudes i arrodonides. Les branques tenen unes esmolades i dures estípules, transformades en espines, de fins a 1 centímetre de llargada, que fan molt difícil la recol·lecció de les tàperes. Floreix a l’estiu. Posseeix unes flors molt decoratives amb pètals blancs o rosats i amb llargs estams de color violeta. Són axil·lars, naixent en les interseccions de les fulles amb la tija. La poncella floral és la famosa tàpara i els fruits immadurs són els taparots.
Hàbitat: viu a zones d’extremada aridesa, en talussos i vessants molt solejats, sobre terrenys calcaris, tolera també terrenys salins o amb guix, però sempre en climes molt secs. També creixen entre les pedres de les muralles i penya segats marins. Pot resistir alguna gelada esporàdica i poc intensa. No requereix ni regs ni adobs. No cal la poda però si treure les branques seques o velles. No acostumen a ser atacades per cap plaga ni malaltia.
Reproducció: mitjançant llavors col·locades entre pedres o a les esquerdes dels murs. També per esqueixos semillenyosos a principis d’estiu, plantats en un sòl sorrenc.
Utilitats: gastronòmiques. Les tàperes, adobades o en salmorra, s’utilitzen com a aperitiu o guarniment. Són un ingredient típic de la cuina mediterrània. També es consumeixen els taparots, que són el fruit immadur d’aquesta planta. Es poden menjar en pizzes, coques de trempó, salmó fumat, amanides o plats de pasta. Formen part de la famosa salsa tàrtara. A la Provença fan una massa meitat olives i meitat tàperes, afegint filets d’anxova, all i oli per preparar “le tapenade”. En farmàcia, és diürètica, depurativa, antihemorroïdal, vasoconstrictor, astringent i expectorant. Amb la seva arrel fabriquen un producte contra la fragilitat capil·lar. També la seva decocció es fa servir per a les aftes bucals. Al nostre litoral ja no és prou lucrativa la seva recol·lecció i es cultiva a Sud-amèrica. Ornamentalment és una planta apreciada per les seves flors i es fa servir per decorar murets, parets pedregoses o rocalles.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s