HARDENBERGIA VIOLACIA


Nom comú: rodamón feliç,traduït directament de l’anglès, happy wanderer
Família: fabàcies (Fabaceae)
Origen: Austràlia, des de Queensland a Tasmània 
Etimologia: el nom del genera, Hardenbergia, està dedicat a Fraziska, comtessa von Hardenberg, germana del baró Carl von Hügel, diplomàtic, viatger i col·leccionista botànic del segle XIX. Violacea, epítet que fa referència al color de les seves flors. 
Descripció: aquesta trepadora australiana comença a florir al febrer i no deixa d’estar florida fins a la fi de la primavera. És de creixement vigorós i ràpid. S’enreden fàcilment gràcies a les seves tiges volubles (que després es repleguen) pèrgoles, enreixats, tanques, etc. Poden superar els 3 metres, tant d’altura com d’amplada. Les fulles són coriàcies, estretes i ovalades, i mesuren 10-12 centímetres de llargada. Són de color verd mitjà sobre el que destaquen les línies clares de les nervadures. En ple hivern, aquesta planta comença a emetre abundantment les seves diminutes flors en forma de papallona, agrupades en raïms axil·lars amb peduncles vermellosos. Són de color violeta. Aquestes flors donen pas a petites beines.
Hàbitat: requereixen molta llum per florir abundantment, segons la força del sol les haurem de col·locar a mitja ombra o a ombra lleugera. Són plantes ideals pel clima mediterrani, resisteixen gelades de fins a -5 °C (USDA 9-11), però li fan mal les gelades tardanes i el fort vent. Prefereixen un substrat neutre o lleugerament àcid, fèrtil i ben drenat. Agrairan regs regulars i profunds. També la floració serà més abundant si enriquim el terreny amb adob orgànic al gener. Són plantes de baix manteniment però poden ser tacades per les cotxinilles, els trips i els àcars. Caldrà una poda forta després de la floració per mantenir l’expansió de la planta. És important saber que la planta té parts que són tòxiques si les ingerim.
Reproducció: es multipliquen per esqueixos tendres i joves (quan encara estan verds) a l’estiu i per llavors a la primavera. 
Utilitats: estranya molt que una enfiladissa tan espectacular, fàcil de cultivar i que floreix l’hivern i primavera sigui tan poc utilitzada. És un misteri. Podem donar-li totes les utilitats que tenen les plantes enfiladisses i també com entapissant, talussos, murs, enreixats, pèrgoles, etc. I també la podem podar en forma d’arbust plantada en un test gran.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s