CEDRUS ATLANTICA

 
Nom comú: cedre de l’Atlas, cedre blau, cedre
Família: pinàcies (Pinaceae)
Origen: muntanyes de l’Atles a Algèria (Tell Atles) i el Marroc (Rif i Atles mitjà)
EtimologiaCedrus, nom clàssic de cedre. Atlantica, epítet geogràfic per la proximitat de la seva localització a l’Oceà Atlàntic. 
Descripció: és una conífera longeva (pot viure fins a mil anys), de mesura mitjana a gran, de 30-35 metres d’altura, amb un diàmetre de tronc d’1,5 a 2 metres. És molt similar al cedre del Líban. Les seves branques formen pisos i la capçada és més o menys piramidal, encara que amb els anys perd la forma. El tronc és molt recte i té una escorça llisa i amb color a cendra, que amb l’edat es torna rugosa, marró negrosa, gruixuda i plena d’esquerdes. Les fulles són acícules de color verd blavós, persistents, rígides, punxegudes i de mida variable (fins a 4 centímetres de longitud). Habitualment apareixen agrupades en manats de forma radial sobre branquillons curts. La mateixa planta presenta cons masculins, de 3-6 centímetres de longitud de color groc verdós, i els femenins d’aproximadament 1 centímetre de longitud i una tonalitat verd blavosa o púrpura, que acostumen a ser solitaris i alçats al centre de les rosetes d’acícules. Les pinyes, sempre alçades, són grans, amb forma de barrilet, de 5-8 centímetres de longitud per 5 centímetres d’amplada, amb color marró en madurar. Després de la seva formació tenen un aspecte consistent i llis, ja que la disposició de les escates és molt premuda. Romanen 2 anys a l’arbre i es van desintegrant a poc a poc. Contenen unes 100 llavors quasi triangulars i amb una ala molt llarga i ampla. 
Hàbitat: aquest cedre ocupa petites àrees i forma boscos situats entre els 1.300 i els 2.600 metres d’altitud. Generalment creix en terrenys molt calcaris i rics en matèria orgànica, encara que no és molt exigent, excepte els que són humits, essent molt resistent a la forta sequera estival. Suporta estius secs i calorosos, els hiverns amb molt de vent i neu però no suporta els ambients marins. Es cultiva amb certa freqüència, ja que és més tolerant amb les condicions seques i càlides que la majoria de coníferes. Cal podar-lo per evitar dobles guies.
Reproducció: per llavors, presentant una capacitat germinativa de només 6 mesos, germinant als 5-6 mesos. Els arbres donen llavors fèrtils a partir dels 35-49 anys amb un percentatge de germinació del 60%. Per estaques és difícil. Les varietats les aconsegueixen per empelt. Les varietats més populars són, sobretot la V. Glauca i també la V. Pendula i la V. Aurea.
Utilitats: de la destil·lació de la seva fusta, soca i serradures, obtenen un oli al qual atribueixen propietats antisèptiques, contra l’acne, contra la cistitis i tònic contra la inflamació de la pell i èczemes. Aquest oli està envoltat d’un influx místic, ja que és una substància per encensar temples. La seva fusta és molt apreciada a l’ebenisteria, marqueteria, i fusteria de luxe. És de color vermellós, de gran qualitat i molt resistent a la putrefacció i l’atac d’insectes xilòfags, raó per la qual és inalterable per centenars d’anys. Per desgràcia i per múltiples raons, tala excessiva, incendis, pasturatge, etc. és considerada una espècie en perill a la llista vermella d’espècies amenaçades de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura. És molt utilitzat amb fins ornamentals, sobretot la varietat Glauca.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s