MACROZAMIA MOOREI


Nom comú: Burrawang gegant (nom aborigen), zamia o ‘cycad palm’ (anglès)
Família: zamiàcies (Zamiaceae)
Origen: selva costanera de Queensland, Austràlia 
EtimologiaMacrozamia, de grec macró, “gran” i zamia nom de la família a la qual pertany, en definitiva, “zamia gran”, ja que és la més gran d’aquesta família. Moorei, epítet dedicat a Charles Moore (1820-1905) director del Reial Jardí Botànic de Sidney. 
Descripció: encara que ho sembli, aquesta planta no és una palmera, és una espècie de cícada. La Macrozamia Moorei és la més alta de la família Zamiaceae, amb un tronc columnar imponent arribant a mesurar 7 metres d’altura, i amb un diàmetre de 50-80 centímetres. És una planta bellíssima, d’una elegància que et deixa realment bocabadat, l’única pega és que creix lentament. Forma una gran corona d’un centenar de fulles laxes de color verd blavós de fins a 2,5 metres de llargada, amb pecíols armats de nombroses espines i de 120 a 220 folíols, mesurant cada folíol 20-35 centímetres de llarg i 5-10 centímetres d’ample. Les fulles recorden moltíssim les de les palmeres. És una planta dioica. Els individus masculins produeixen més de 20 cons, mentre que els femenins només de 2 a 4 cons. Els seus brots creixen per desenrotllament en un procés anomenat vernació circinada (bé, com les falgueres o un espanta-sogres). Les llavors són anguloses, oblongues o ovoides. Són pol·linitzades per coleòpters. 
Hàbitat: aquesta magnífica cícada pot viure tant a ple sol, mitja ombra o a l’ombra. S’estima climes subtropicals o temperats (mediterrani) suportant gelades de fins a -7 °C. Són capaces de viure a qualsevol mena de terreny sempre que dreni bé. Són de fàcil cultiu i baix manteniment, resisteixen bé la sequera, volent regs moderats, esperant que el sòl estigui sec entre regs. Li va bé un adobat a base de compost a la primavera. No li cal la poda i són plantes resistents a les habituals plagues i malalties dels nostres jardins.
Reproducció: només per llavors i és feina complexa, trigant d’un a dos anys a germinar. És feina reservada a vivers especialitzats en aquest tipus de plantes. c
Utilitats: requereix una exposició a un lloc especial del jardí i acostumen a plantar-la aïllada (s’ho mereix) en jardins mitjans o grans. Són molt adients per jardins costaners mediterranis. Somiant a tenir-ne una.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s