AGAVE VICTORIA-REGINAE


Nom comú: noa, pintilla (noms locals), agave de la reina Victoria. 
Família: agavàcies (Agavaceae)
Origen: Mèxic, desert de Chihuahua, Comarca Lagunera de la Coahuilla i Durango. 
Etimologia: Agave, nom genèric donat per Linnaeus, provinent del grec Agavos, extret de la mitologia grega, segons aquesta mitologia al·ludeix a quelcom admirable o noble. Victoria reginae, epítet atorgat en honor de la reina Victòria de la Gran Bretanya. 
Descripció: És una planta crassa que pot presentar formes diferents, però en general les seves rosetes són petites i compactes, compostes per fulles curtes, dures, rígides i gruixudes. Poden mesurar 15-20 centímetres de longitud per 4-6 centímetres d’ample, amb senyals distintius blancs als marges de la fulla. Les marques es troben generalment al llarg de la fulla al costat dels marges, amb un perfil triangular, donant una aparença polièdrica. Els marges no són dentats però acostumen a incloure 1-3 espines cada 1-3 centímetres de longitud. Les fulles centrals estan corbades cap a l’interior i acaben en una espina marró. Té una alçada d’uns 30 centímetres i un diàmetre d’uns 50 centímetres, quan no té la inflorescència anomenada “quiote”, la qual és una vara central amb floració ramificada a l’extrem final que fructifica donant llavors. Aquesta vara mesura més de un metre. Aquesta floració passa només una vegada a la vida de la planta, aproximadament 5 anys, depenent de l’entorn i condicions climàtiques. Després la planta mor. Aquesta floració succeeix entre els mesos de juny i agost.
Una mica d’història: planta considerada en perill greu d’extinció al seu origen, principalment pel comerç il·legal, col·leccionisme principalment, arribant a pagar fins a 2000,00 USD per una planta molt especial. També la seva minva és deguda per la utilització d’aquesta planta en la preparació d’una beguda embriagant a l’època de la colonització espanyola. Actualment existeixen dos centres de producció massiva no lucratius per intentar reforestar les zones d’origen amb aquesta magnífica planta. 
Hàbitat: requereix exposició a ple sol i pot resistir gelades molt lleugeres en condicions seques, és a dir, la roseta no deu tenir aigua, sinó als 0 °C moriria. Un bon terreny seria una barreja d’humus de fulla i sorra amb ¼ de terra de jardí, ja que necessita un bon drenatge però també una mica de matèria orgànica. Requerirà un reg setmanal a l’estiu i cap a l’hivern, ja que la planta està en repòs. És doncs una planta típica de deserts i zones àrides. No acostuma a ser atacada per plagues ni malalties típiques dels nostres jardins. 
Reproducció: per llavors que recollirem de la mateixa planta després de la seva fructificació i també per propàguls d’estolons (propàguls, reproducció vegetativa de parts de la planta que tenen la capacitat de produir una planta igual). 
Utilitats: en rocalles, per guarnir parcs i jardins. Llocs mot exposats o pendents. És una planta molt valorada pels col·leccionistes. Per sort les podem trobar a molts vivers o tendes que tinguin una bona col·lecció de plantes crasses obtingudes de forma comercial i legal.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s