ECHINOCACTUS GRUSONII


Nom comú: seient de sogra, cactus eriçó. 
FamíliaCactaceae 
Origen: centre de Mèxic, considerat en perill d’extinció a la seva zona d’origen. 
EtimologiaEchinocactus, nom genèric que deriva del nom llatí echino= eriçó i cactus, es refereix al fet que és un cactus en forma d’eriçó. Grusonii, epítet atorgat en honor al col·leccionista de plantes Hermnnn Gruson (mort l’any 1895) que va llegar una gran col·lecció de plantes i diners per crear els famosos hivernacles, amb el seu nom, a Magdeburg, Alemanya. 
Descripció: és un dels cactus més populars. És una planta esfèrica, de vegades amb forma de barril, aplanada a l’àpex. És de creixement molt lent, la tija pot arribar als 80 centímetres de diàmetre i a un metre d’altura. Encara que creixi en solitari, pot fer plançons basals. Té un cos verd brillant. Els exemplars joves estan recoberts de tubercles, que aviat s’alineen i es converteixen en costelles agudes, en nombre de fins a trenta. De les arèoles, que tenen una mena de llana groguenca, que es torna grisosa amb el temps, surten de 8 a 10 espines radials d’aproximadament de 3 centímetres de llargada i 3-5 espines centrals de fins a 5 centímetres, corbades. Les espines són en principi de color groc i després se’n van tornant blanquinoses. Les flors, petites i de color terrós, groguenques a l’interior, es disposen en corona al voltant de l’àpex i només apareixen en exemplars de certa edat, a partir dels 15 anys. 
Habitat: planta que només accepta plena exposició al sol si és plantat a terra i quan l’exemplar és adult, però no plantat a un test o quan és jove, requerint certa protecció al sol intens. Vol un substrat lleuger i ben drenat i amb una bona quantitat de sorra gruixuda. Ens servirà un substrat universal barrejat amb la meitat de sorra gruixuda. Si bé volen una temperatura d’uns 15ºC a l’hiver, els Echinocactus toleren temperatures de fins a -7 °C d’adults o -5 °C quan són joves, sempre que siguin plantes sanes i el sòl estigui prou sec. Convé adobar-lo de primavera a l’estiu, en època de creixement. És una bona idea utilitzar adobs líquids especials per cactus i barrejar-los amb el reg cada 3 setmanes aproximadament. Regs moderats a l’estiu i nuls a l’hivern quan la planta és completament adulta. Pot ser atacat per cotxinilles i pugó. L’excés de reg serà el seu taló d’Aquil·les, ja que podrirà les arrels. 
Reproducció: per llavor, triguen una a dues setmanes a germinar, sobretot si les llavors són fresques. Fins que sigui un exemplar adult es cultiva en torreta i requereix protecció contra el sol intens, ja que el cremaria. Per fer-nos una idea de la seva lentitud, per arribar a 10 centímetres de diàmetre necessiten uns quatre anys. Més ràpida és la utilització de l’esqueix. Les plantes crasses tenen gran facilitat per arrelar sense necessitat d’hormones. Només caldrà aprofitar els plançons que fa la planta de tant en tant i passar-los a un test que tinguin el substrat recomanat. 
Utilitats: com ja hem dit és un del cactus més populars i atractius. Pràcticament no donen feina. Podem veure bones col·leccions d’Echinocactus grusonii als jardins botànics Mossèn Costa i Llobera, al Marimurtra i a Pinya de Rosa. És una planta perfectament adaptada al litoral mediterrani.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s