HAKEA LAURINA



Nom comú: coixí de pin (traducció de l’anglès), kodjet (aborigen), emu arbust (anglès)
Familia: Protaceae (unes 150 espècies)
Origen: sud-oest d’Austràlia
Etimologia: Hakea, el nom genèric fa referència al baró Christian Ludwig Von Hake (1745-1818, famós horticultor i botànic. Laurina, epítet llatí per la similitud de les seves fulles amb les del llorer.
Descripció: planta àmpliament cultivada i admirada a Austràlia. És un arbust o arbre vertical que arriba a una altura de 2,5-6 metres i 3-5 metres d’ampladaamb una d’escorça grisa i suau. No posseeix lignotuber (part de la planta a la seva base que sobreviu després d’un incendi). Les fulles són simples, lleugerament de color blau, planes, glabres, de marges sencers, paral•lelinèrvies, de forma obovada o lanceolada amb àpex a la punta. Aquestes fulles varien de mesura entre 6-29 mil•límetres d’amplades per uns 180 mil•límetres de longitud. El fullatge és dens i en disposició alterna sobre branquillons verticals, que poden arribar a pendulars i arribar al sòl. Les flors comencen amagades per les fulles i estan contingudes per bràctees de forma escalada abans d’obrir-se les flors. Aquestes són de color rosat o vermelles al centre globular, un grup de flors agrupades en les aixelles de les fulles, sortint estils pàl•lids del globus de flors, creant un efecte molt especial. El període de floració es produeix entre l’abril i l’agost. Com estem a l’hemisferi nord, i fent els càlculs adients, ara estan en floració, ja que equival a l’hivern. Passeu pel botànic de Barcelona. La fruita es conserva a la planta, és ovoide, lleugerament aguda al final, i amb una superfície llisa.
Hàbitat: aquesta espècie creix en planes sorrenques a la costa sud-oest d’Austràlia. Requereix plena il·luminació, i quant a temperatures és de climes temperats, suportant bé la calor però només gelades lleugeres i puntuals (fins a -5 °C). Viu bé a zones amb forts vents, com per exemple a zones costaneres. Creix bé a sòls ben drenats, més aviat sorrencs però poc o gens alcalins. En zones amb pluviometria alta i sòls argilosos tampoc sobreviuria. Als climes una mica àrids del nostre mar mediterrani, viurà bé amb regs ocasionals. Aquests regs seran escassos, ja que és una planta altament resistent a la sequera. Accepta la poda, amb el principal objectiu que l’arbre emeti branques sense pujar molt amunt. Respecte a plagues i malalties, un excés d’aigua provocarà malalties fúngiques sobretot a la zona radicular però també a la foliar. No l’afecten les plagues ni malalties habituals a la nostra zona.
Reproducció: la planta es multiplica per llavors. Podem comprar-les a companyies australianes, hi ha moltes a la xara amb webs espectaculars.
Utilitats: l’ús d’aquesta espècie és principalment per la seva floració espectacular, però també és ideal per donar ombra i com a tallavents i també controla l’erosió de terrenys inestables. És un cultiu popular com arbrat urbà als EUA i a Itàlia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s