EUPHORBIA CANDELABRUM


Nom comú: arbre canelobre, eufòrbia canelobre, eufòrbia cactus. 
Família: euforbiàcies (Euphorbiaceae) (unes 2.000 espècies)
Origen: Abissínia i també la Gran Vall del Rif 
Etimologia: Euphorbia nom genèric en honor del metge grec del Juba II de Mauritània, Euphorbus, que en utilitzar aquesta planta com a medicina, tenia un gran ventre. Candelabrum, epítet llatí que significa “com un canelobre”. 
Descripció: planta suculenta que pot arribar als 12-20 metres d’altura, amb un sol tronc d’uns 90 centímetres de diàmetre, amb branques persistents d’uns 3 metres per sobre, suberectes, densament ramificades, formant finalment una gran corona arrodonida. El seu capçal és columnar. Desprèn un làtex que pot ser tòxic o irritant per a la pell. Les branques tenen 3-5 arestes ondulades, amb les vores carnoses de color verd fosc, de les que neixen parells d’agullons de 2-8 mil·límetres. Les fulles són efímeres, apareixent en les parts brotades recentment. Arrel carnosa, fibrosa, poc desenvolupada. Són de creixement bastant lent. Les seves flors grogues, que surten en grups a la primavera, estan col·locades al final de les branques i són poc vistoses ornamentalment. És una planta bastant longeva. Es pot confondre amb l’Euphorbia ammak, originària del Iemen i l’Aràbia Saudita.
Hàbitat: exposició solejada. Suporta les fortes calors però no les gelades continuades. El terreny ha de ser molt porós, lleuger i amb una mica de matèria orgànica, només humus de fulles o turba serà suficient. Cal regar al període de creixement sense deixar que l’aigua s’entolli. No regar al període hivernal. A l’hivern, la planta no hauria de créixer, ja que les parts noves serien toves i deformes i per tant l’hem de tenir a temperatures fresques. Les plagues més habituals són les cotxinilles, que es poden treure amb un raspall amb sabó de Marsella. 
Reproducció: les llavors d’aquesta planta escassegen encara que seria una bona opció. Una eufòrbia no es pot pol·linitzar a si mateixa i per tant hauríem de tenir diverses plantes per obtenir-hi llavors. Per aquesta raó es multipliquen per esqueixos o fillols. Els esqueixos s’agafen de l’àpex d’una tija vigorosa i es tallen per la part estreta d’inserció. A continuació, farem coagular el làtex amb un cotó humit, deixant-lo diversos dies (2-3, de vegades alguna setmana) fins que la ferida hagi fet un call. Després el plantarem en un test amb una barreja de sorra i torba. Atenció amb els trasplantaments, les tiges són molt trencadisses.
Utilitats. Parlarem només de la seva utilitat ornamental. És una planta espectacular quan té una gran mida. S’utilitza en rocalles o en jardins amb poc manteniment. Una vegada està ben instal·lada, potser el millor és deixar-la al seu aire. És una planta molt rústica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s